S'Arjau: Voluntariat de suport en la Solitud

2012 és l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional

2012-02-27T01:18:00.001-08:00

2012 és l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. Una ocasió per a tots per reflexionar sobre el fet que els europeus viuen ara més i amb més salut que mai i per assumir les oportunitats que això representa.

L'envelliment actiu pot donar a la generació del baby boom i a les altres persones grans del futur l'oportunitat de:

romandre en el mercat laboral i compartir la seva experiència

seguir exercint un paper actiu en la societat

viure una vida el més saludable i satisfactòria possible.

També és fonamental mantenir la solidaritat intergeneracional en societats en que augmenta ràpidament el nombre de persones grans.

El repte per als polítics i els que s'ocupen d'aquestes qüestions serà millorar les oportunitats d'envellir activament en general i de viure independentment, actuant en àmbits tan diferents com l'ocupació, la sanitat, els serveis socials, la formació d'adults, el voluntariat , l'habitatge, els serveis informàtics o el transport.

L'Any Europeu vol conscienciar sobre els diferents problemes i les millors maneres d'abordar-los. Però més que res, vol animar als responsables a establir objectius per si mateixos i actuar per assolir-los. 2012 ha d'anar més enllà del debat i començar a produir resultats tangibles.

Més informació a aquí: European Year for Active Ageing and Solidarity between Generations

26 equips de primària gironins inicien la reformulació de l´ICS

2012-02-24T02:20:00.000-08:00

El consell d'administració de l'Institut Català de la Salut (ICS) ha donat llum verda a què l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i una agrupació de 26 Equips d'Atenció Primària (EAP) de les comarques gironines es constitueixin en empreses filials com a prova pilot del procés de reformulació d'aquest ens. Es tracta del primer pas per dotar d'un nou model a l'ICS, un organisme que actualment gestiona vuit grans hospitals, uns 280 CAP i té 40.000 treballadors. L'objectiu és anar estenent de forma progressiva un model de descentralització, de manera que es creïn més d'una vintena d'empreses filials de l'ICS, 100% públiques i amb personalitat jurídica pròpia, per flexibilitzar i millorar el funcionament.

Com a prova pilot, els centres es convertiran en empreses filials per testejar un model descentralitzat

"No volem fer la revolució, volem fer l'evolució" és el lema amb el qual s'ha treballat en els despatxos de l'ICS per dissenyar aquesta remodelació, que ara comença amb dues proves pilot i que, si la valoració és positiva, es preveu anar completant per fases. De fet, l'objectiu de la direcció de l'ICS passa per fer aquest procés de descentralització "progressivament", "a poc a poc", conscient de la magnitud de l'ens, que compta amb 40.000 treballadors.

Així, el procés s'inicia ara amb una prova pilot que passa per la creació de dues empreses filials, una per a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i una altra per a una agrupació de 26 equips d'atenció primària de les comarques gironines. Aquesta és la proposta presentada pel director gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas, que ha obtingut el vistiplau del consell d'administració. Seran els centres pioners i, per tant, el termòmetre per valorar el nou funcionament.

L'objectiu de Casanovas és crear aquestes dues filials al llarg del 2012 amb l'objectiu que entrin en funcionament a finals d'any o començaments del 2013. Si el resultat d'aquesta prova pilot és satisfactori, la voluntat és anar estenent el procés any rere any, creant noves filials, fins aconseguir que tots els hospitals i diferents agrupacions de centres d'atenció primària tinguin la seva pròpia empresa. Es tracta d'un procés que podria durar com a mínim cinc anys.L'esquema d'aquesta reformulació es completa amb una matriu de l'ICS, més reduïda que l'actual, amb la missió d'establir les estratègies generals i buscar sinèrgies. El finançament d'aquesta matriu s'obtindria a través de petites quantitats que rebria de les mateixes filials.

Amb aquesta reformulació, la direcció de l'ICS vol desenvolupar la llei aprovada l'any 2007 sota el mandat de Marina Geli al capdavant del departament de Salut. Aquesta llei constitueix l'ICS com a empresa pública i no com a òrgan administratiu, que és molt més rígid, però la normativa no s'ha acabat de desenvolupar i no va provocar un canvi real a la pràctica.

L'ICS té actualment una partida concreta als pressupostos de la Generalitat destinada als seus centres. Amb la reformulació, es busca que les filials tinguin assignat el seu propi pressupost a través d'un contracte-programa amb el Servei Català de la Salut, com ja passa actualment amb la resta d'hospitals amb finançament públic. D'aquesta manera, es considera que cada filial podrà ser més competitiva i millorar el seu creixement. La gerència de l'ICS destaca que els centres que depenen directament del Servei Català de la Salut han crescut més en les últimes dècades que no pas els que formen part de l'Institut Català de la Salut.

Per posar en marxa les proves pilot d'aquest procés s'han triat un hospital i una agrupació d'EAP fora de l'àmbit d'influència de Barcelona, ja que es considera des de l'ICS que serà més senzill i també més fàcil d'avaluar. També s'ha buscat que les primeres empreses filials tinguin un pressupost d'entre el 6% i el 8% de l'ICS, és a dir, un màxim d'uns 220 MEUR.

Ni privatització ni activitat privada

En els últims mesos, des que va començar a transcendir la intenció de l'ICS de fer aquesta reformulació, els sindicats han acusat el Govern de voler "privatitzar" i "esquarterar" aquest òrgan. Unes acusacions que es rebutgen des de la gerència, que asseguren que no hi ha intenció de privatitzar i remarquen que l'ICS seguirà existint amb la continuïtat de la matriu perquè es vol seguir tenint "els avantatges de ser grans". També es recorda que actualment l'ICS ja té externalitzats alguns serveis, com ara la neteja, el manteniment o la bugaderia, i que això no ha representat una privatització.

A més, les entitats filials de l'ICS no podran fer activitat privada, és a dir, no podran llogar instal·lacions, com ara els quiròfans, per fer intervencions per part de privats i cobrar-ne una part, com sí passa en altres hospitals, com per exemple el Clínic. La prohibició ha arribat de la mà de les lleis òmnibus, que ha impedit aquesta possibilitat.

Canvis en les relacions laborals

La transformació de l'actual ICS en diverses empreses filials portarà canvis en el capítol de les relacions laborals. En l'actual empresa, formada per uns 40.000 treballadors, la majoria del personal està adscrit el règim estatutari, amb característiques molt similar al funcionariat. Un cop constituïdes les noves empreses, aquests mantindran el seu estatus, i cada gerent de cada filial podrà decidir de quina manera vol contractar, però la voluntat de la direcció de l'ICS és promoure que els nous treballadors siguin laborals, una categoria que en aquests moments és residual en aquesta empresa.La gerència considera que, amb la contractació de laborals, s'aconsegueix més flexibilitat tant en el procés de selecció de personal -ja que no dependrà d'unes oposicions- com en criteris de flexibilitat com els augments salarials, on l'estructura està molt fixada amb els estatutaris. Això sí, els treballadors laborals estaran regits per convenis i podran estar afectats per expedients de regulació d'ocupació.

Diari de Girona

23/02/2012

Participa al 3r Concurs de Relats de Voluntariat Social

2012-02-21T00:57:00.002-08:00

La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) convoca el 3r Concurs de Relats de Voluntariat Social per promoure la idea que el voluntariat social val la pena! L’objectiu és donar veu a tots aquells voluntaris i voluntàries que cada dia dediquen part del seu temps als altres. Es tracta d’una convocatòria oberta a qualsevol persona que vulgui explicar i compartir la seva experiència com a voluntari o voluntària social.

El concurs és duu a terme a nivell de Catalunya però té quatre convocatòries corresponents als següents territoris: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Els relats s’han d’enviar a barcelona@federacio.net, tarragona@federacio.net, lleida@federacio.net o girona@federacio.net (en funció de la província de l’entitat o de la província on la persona fa el seu voluntariat) abans del 20 de març de 2012.

Es lliurarà un primer, segon i tercer premi en cada convocatòria, que farà la seva pròpia entrega de premis. Totes les entregues de premis es faran el dia 8 de maig a cada capital catalana. Els jurat estarà format per persones coneixedores del món literari i del món del voluntariat. La FCVS publicarà una selecció dels millors relats al blog Val la pena! durant l’any següent a l’entrega de premis fins arribar a la convocatòria de la propera edició del concurs.

Aquest concurs es pot dur a terme gràcies al suport de diferents empreses i equipaments d’arreu de Catalunya que han volgut participar de manera altruista en el lliurament de premis: Abacus, Llibreria Fregola, Llibreria Caselles, KelloggsValls, Llibreria Empúries, llibreria Adserà, Girona Centre, Llibreria Mariana, l’Associació d’Hosteleria de Girona i Comarques, Hotel d’Entitats de Girona, La Sedeta, Biblioteca Pública de Lleida, El Seminari de Tarragona.

Però també, i sobretot, gràcies a les 600.000 persones que fan de voluntaris i voluntàries a Catalunya i que vulguin compartir la seva experiència a través del Concurs de Relats de Voluntariat Social.

Consulteu la convocatòria, els premis i les bases del concurs en aquest document.

Gràcies a: Voluntaris.cat

Dissabte 11 de Febrer:5a Jornada de Recollida de Medicaments

2012-02-08T08:03:00.000-08:00

Unes 200 farmàcies i 400 voluntaris s’uneixen per a recollir uns 30.000 medicaments amb l’objectiu d’ajudar a unes 15.000 persones en risc d’exclusió social i pobresa

Malgrat la situació delicada de crisis que està travessant el col·lectiu de farmàcies i la societat en general, aquest any, la Jornada mobilitzarà el doble de farmàcies i de voluntaris que l’any passat. Això ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració d’any rere any amb organitzacions de voluntariat, distribuïdores farmacèutiques, entitats financeres i empreses farmacèutiques entre les que destaca Angelini per la seva implicació en el projecte. Es preveu que es recullin uns 9.000 medicaments amb un valor total de 29.000€, un 80% més que en la Jornada anterior.

Banc Farmacèutic –l’ONG de la farmàcia- organitza el dissabte 11 de febrer, la Jornada de Recollida de Medicaments, amb el lema DÓNA UN MEDICAMENT A QUI HO NECESSITA, a Girona, Barcelona, Madrid i Tarragona, el mateix dia que té lloc a Itàlia i Portugal.
L’objectiu de la Jornada és animar als ciutadans a que entrin a la farmàcia aquell dia per a comprar algun dels 30.000 medicaments sol·licitats per 50 entitats assistencials presents al nostre país. Els ciutadans per a participar es poden dirigir a qualsevol de les farmàcies que participen en aquesta iniciativa i que es poden consultar al web www.bancofarmaceutico.es
El dia de la Jornada, voluntaris del Banc Farmacèutic explicaran la iniciativa als ciutadans per animar- los a comprar algun dels medicaments sol·licitats per les entitats assistencials, entre les que es troben Caritas, Projecte Home, Salut i Comunitat, Creu Roja, etc.
Els medicaments recollits gràcies a la contribució dels ciutadans seran destinats de forma gratuïta a les entitats assistencials que atenen a unes 15.000 persones en risc de exclusió social i pobresa, l’anomena’t Quart Món.
El farmacèutic participarà sense ànim de lucre a través del donatiu que lliurement fa al Banc Farmacèutic un cop finalitzada la Jornada. Aquest gest solidari del farmacèutic transmetrà a la societat un exemple de responsabilitat i sensibilització amb els problemes socials.

Banc Farmacèutic. La ONG de la farmàcia.

Nota de premsa

info@bancofarmaceutico.es

TV3 farà una Marató contra la pobresa i l'exclusió social

2012-02-07T02:31:00.000-08:00

El Govern de la Generalitat i TV3 han acordat fer una Marató a favor de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

La Marató tindrà el lema "Que ningú es quedi fora de joc", i serà presentada per Agnès Marquès i Antoni Bassas. Es tracta d'una iniciativa acordada amb la Generalitat de Catalunya i que servirà per donar recursos a les entitats.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals durà a terme una marató solidària de l'estil de La Marató de TV3 per recaptar fons que puguin destinar-se a lluitar contra la pobresa i l'exclusió social. Es tracta d'una iniciativa acordada amb la Generalitat de Catalunya i que servirà per donar recursos a les entitats que estan lluitant contra la pobresa a Catalunya.

Justament aquest dijous 2 de febrer es va fer a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Generalitat i representants de les entitats de pobresa una reunió per concretar els detalls d'aquesta iniciativa.

En nom de la FCVS van participar la presidenta Francina Alsina i el vocal de pobresa, Jesús Ruiz. La pobresa a Catalunya L'objectiu de la Marató és mobilitzar la ciutadania i donar suport a projectes que generen ajuda pels que més ho necessiten en aquest moment.

També l'anunci d'aquesta Marató coincideix en el dia en què la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) ha fet públic l'informe que constata que Catalunya va ser la comunitat autònoma en què més va créixer el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i en risc d'exclusió social, darrera de València i Murcia.

Reaccions del dia després:

La Taula d'Entitats del Tercer Sector.- Les entitats socials del país comparteixen plenament els objectius de la Marató per la pobresa, presentats avui en roda de premsa: la sensibilització de la ciutadania, la mobilització solidària amb els qui pateixen més la crisi, i la recaptació de fons per als projectes de lluita contra la pobresa de les entitats del Tercer Sector. La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras declara que “en un moment de crisi i dificultats com l’actual ens cal fomentar més que mai el compromís ciutadà i la solidaritat amb els qui més ho necessiten”.

ECAS.- "El que preocupa a les entitats socials d'ECAS és que la marató es converteixi en un retorn al passat, en una aposta per la caritat enfront de la política social" És un temor que expressa la presidenta d'ECAS, Teresa Crespo.

CCMA.- "La Marató per la pobresa respon a la stiaució crítica i d'emergència actual i a una responsabilitat social dels mitjans públics catalans", segons ha explicat el president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Enric Marín.

La Marató.- "La Marató pretén visibilitzar les entitats i les persones afectades pel risc d'exclusió social. Ho mostrarem de manera transversal a través de les parts implicades i intentant mostrar totes les cares de la pobresa", va assenyalar el director del programa, Lluís Bernabé.

Conselleria Benestar i Família.- A Catalunya hi ha prop d'un 20% de població en risc de pobresa i això obliga a la societat a exercir un paper protagonista per complementar les responsabilitats de l'adminitració, que exerceix la seva responsabilitat donant prestacions socials, considera el conseller Josep Lluís Cleries.

Font: Voluntaris.cat

+ info: www.xarxanet.org

El Trueta podria ampliar l'horari d'atenció als infarts fins a les 24 hores

2012-01-19T07:06:00.000-08:00

En aquests moments la unitat d'hemodinàmica està oberta els matins i dues tardes a la setmana, de manera que pacients gironins són derivats a Barcelona

Personal del SEM en una simulació sobre l'ús
dels desfibril.ladors, a Girona. Foto: EL PUNT AVUI

El Departament de Salut està estudiant la possibilitat que l'hospital Josep Trueta de Girona sigui un dels cinc centres hospitalaris catalans que prestin atenció, les 24 hores del dia, als infarts. Aquest plantejament s'emmarca en el projecte codi infart, que consisteix en la posada en marxa de diversos dispositius assistencials que permeten una reacció ràpida amb un pacient que té un atac de cor. A Catalunya, el codi infart va entrar en funcionament el gener del 2010. Actualment, la unitat d'hemodinàmica del Trueta, que és on es duen a terme les angioplàsties, està oberta els dies laborables des de les 8 del matí a les 3 de la tarda i dues tardes a la setmana. Els pacients gironins que tenen un infart fora d'aquest horari són enviats a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona.

Fa temps que l'associació d'ajuda als malalts del cor de Girona, Gicor, com la mateixa unitat de coronàries del Trueta reclamen una ampliació dels horaris de la unitat d'hemodinàmica perquè evitar el desplaçament de pacients gironins a Barcelona. Els responsables de Salut tenen previst de prendre una decisió al respecte el febrer.

Una investigació feta per un equip de cardiòlegs del Trueta va posar en relleu que disposar, al mateix centre, d'una sala d'hemodinàmica per practicar cateterismes fa augmentar significativament el nombre de supervivents trenta dies després d'haver patit un atac de cor.

LA XIFRA

214

casos

d'infart han estat atesos a l'hospital Josep Trueta de Girona des que es va activar el codi ictus.

LA DATA

01.01.10

Es va posar en marxa

el codi infart a Catalunya. Des d'aleshores a Catalunya s'han atès 4.274 casos.

400 activacions del codi infart el 2010

Al llarg del 2010, a la regió sanitària de Girona el codi infart es va activar un total de 399 ocasions. Des del gener del 2010 al juny del 2011, el Trueta va atendre 214 casos, un 5% de tots els 4.274 infarts atesos en aquell període a Catalunya. La majoria dels infarts, amb prop del 19%, van ser atesos a l'hospital Bellvitge, seguit del Clínic, amb un 18%.

Font: El Punt Avui

19/01/2012

El nou edifici ambulatori de l’Hospital Dr. Josep Trueta entrarà en funcionament després de les festes de Nadal

2012-01-03T09:19:00.000-08:00

Permetrà millorar l’organització de les consultes externes per atendre millor persones usuàries i professionals

El nou edifici ambulatori de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta entrarà en funcionament el dia 9 de gener de 2012. Es tracta d’una construcció feta amb mòduls industrialitzats, que consta de 86 espais de consultes externes, dues àrees administratives de programació i un àrea de gestió. De les 89 consultes, 74 seran utilitzades per professionals de l’Institut Català de la Salut i 15 de l’Institut Català d’Oncologia.

Aquesta setmana s’està realitzant el trasllat ja que les festes de Nadal són dies de menor activitat.

Unificar les consultes segons els serveis

La posada en marxa del nou edifici ha permès reorganitzar les consultes externes amb la intenció de reunificar serveis, la qual cosa és una millora, tant per a les persones usuàries com per al desenvolupament de l’activitat de l’Hospital. Així doncs, tota l’activitat de consulta externa d’un servei es farà en un sol lloc, i no com ara que està dividida entre el Centre d’Especialitats Güell i l’Hospital Dr. Josep Trueta.

Amb la posada en marxa de la nova àrea ambulatòria, les consultes externes per serveis queden distribuïdes de la manera següent:

Àrea ambulatòria Consulta Externa Dr. Josep Trueta		CE Güell

ANGIOLOGIA I CIRURGIA VASCULAR		AL·LERGOLOGIA
CARDIOLOGIA		OFTALMOLOGIA (s’hi traslladarà durant el mes d’abril)
CIRURGIA CARDÍACA		OTORINOLARINGOLOGIA
CIRURGIA GENERAL I DIGESTIVA		REUMATOLOGIA
CIRURGIA ORAL I MAXIL·LOFACIAL		ASSIR
CIRURGIA ORT I TRAUMATOLOGIA		RADIOLOGIA
CIRURGIA PEDIÀTRICA		REHABILITACIÓ
CIRURGIA PLÀSTICA I REPARADORA
CIRURGIA TORÀCICA
DERMATOLOGIA
ENDOCRINOLOGIA I NUTRICIÓ
GASTROENTEROLOGIA- AP DIGESTIU
GINECOLOGIA
MEDICINA INTERNA
NEFROLOGIA
NEUROCIRURGIA
NEUROLOGIA
OBSTETRÍCIA (les ecografies es continuaran fent al Dr.Trueta)
PEDIATRIA
PNEUMOLOGIA
UROLOGIA

HEMATOLOGIA CLÍNICA	ICO
ONCOLOGIA MÈDICA	ICO
ONCOLOGIA RADIOTERÀPICA	ICO

Els serveis de radiologia i rehabilitació ambulatòria i l’ASSIR es mantenen com ara (rehabilitació a CE Güell i radiologia distribuïda en els dos punts).

Els avantatges del sistema constructiu

El nou edifici té dues plantes amb una superfície total de 3.202 metres quadrats. L’obra es va adjudicar a Constructora d’Aro per 3.581.000 + IVA, i s’ha fet amb un sistema constructiu que està basat en la fabricació de mòduls de formigó totalment acabats i equipats a fàbrica que es poden apilar i connectar. El sistema d’edificació sostenible que ha desenvolupat Compact Habit ofereix una reducció de terminis del 75% amb relació al sistema de construcció tradicional, una reducció d’emissions de CO2 del 33% i també un bon nivell de confort, qualitat i acabats.

Aquest projecte respon a la necessitat d’incrementar la superfície destinada a consultes externes atès el creixement continu que ha experimentat l’atenció ambulatòria en els darrers anys. Així, en vuit anys les visites a consultes de l’Hospital Dr. Trueta han augmentat més d’un 16%, mentre que els tractaments a hospital de dia s’han multiplicat per tres. Les visites oncològiques s’han incrementat un 16% des del 2007 fins al 2010.

Gabinet de Comunicació ICS Girona

2 de gener de 2012

El Ministeri de Sanitat premia l'atenció continuada de l'ICO

2012-01-03T09:05:00.000-08:00

Dimecres 23 de novembre el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat va entregar els Premis de Qualitat del Sistema Nacional de Salut.

A la cinquena edició dels premis, que busquen les millors pràctiques del 2010, s'hi han presentat 176 sol·licituds. L'ICO ha estat un dels guardonats en la categoria de Millors Pràctiques Clíniques pel projecte de "24 hores d'atenció continuada en el pacient oncològic" i rebrà més de 39.000€ de premi.

A l'acte d'entrega, que es va celebrar a Madrid, hi van assistir Candela Calle, directora general

de l'ICO, Anna Rodríguez, directora d'Estratègia i Projectes, i Àngel Vidal, director de Persones.

La millor atenció

El Premi reconeix la tasca de l'ICO per oferir la millor atenció als pacients de càncer les 24 hores de dia. Entre d'altres, l'ICO ha estat pioner en establir un model d'atenció telefònica urgent.

Els pacients poden trucar a un número de telèfon atès per un metge de família que ha rebut formació específica en el tracte urgent del pacient oncològic. En funció del cas concret, el professional que els aten dóna un consell de salut, els deriva a l'assistència primària, a l'ICO o al servei d'urgències més proper. La prova pilot feta a l'Hospitalet va demostrar que més de la meitat de consultes es resolen telefònicament i eviten el desplaçament del pacient.

Butlletí digital de l'institut Català d'Oncologia
no 50
29 de Novembre de 2011
Font: aquí

Carta de Nadal

2011-12-14T10:41:00.000-08:00

Benvolguts amics i amigues,

Ara fa un any us escrivíem unes línies com aquestes, per a felicitar-vos les Festes de Nadal, explicant que abans de conèixer els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, estàvem convençuts que fossin quins fossin els resultats se’ns acostava una època de canvis de la qual el nostre Voluntariat no en restaria al marge. Les circumstàncies econòmiques del nostre país feien preveure uns temps difícils que ja vam començar a patir l’any passat amb la retallada de subvencions destinades a entitats com la nostra.

Però com moltes vegades passa la realitat supera la ficció. La garrotada econòmica que ens estem emportant tots plegats no era imaginable ni el pitjor dels malsons fa només uns anys, i les retallades pressupostàries en tots els sentits s’han fet tan presents a les nostres vides, de forma que ja les hem incorporat com un element diari de les nostres converses. “I demà, què ens retallaran?” ens preguntem tots.

Com tots sabeu l’àmbit sanitari, i en conseqüència l’Hospital Dr. Josep Trueta també, ha estat un dels més castigats per aquests ajustaments econòmics. Fa mesos que el centre hospitalari està ple de pancartes en contra de les retallades, hem viscut una acampada de protesta per part dels sindicats al vestíbul de l’Hospital, una vaga de metges i contínues queixes per part dels usuaris que veuen com la sanitat pública no pot prestar el servei que prestava fa només uns mesos. I davant de tot això, veient passar la pilota d’un costat a l’altre i sense poder fer-hi res, hi trobem els de sempre: els més desvalguts, els que estan sols, els que amb un ull veuen la mort i amb l’altre la solitud que els hi acompanya. Certament la situació no és gens esperançadora, però com ja hem dit en alguna altra ocasió el nostre Voluntariat no es pot permetre abaixar els braços. Des del primer dia, fa més de dotze anys, hem lluitat contra tot i tothom per alleugerir en la mesura del possible l’angoixa dels qui pateixen en silenci a les habitacions de l’Hospital Trueta. I avui, més que mai, els nostres valors cobren encara més força. Estem al seu costat, malgrat anar a contracorrent de tot, i com que som persistents i tossuts, i estem convençuts de la bondat de la nostra tasca, no defallirem. La força del nostre grup ens ha dut fins aquí, i serà aquesta mateixa força la que ens ha d’empènyer en moments difícils com els actuals.

A tots vosaltres, amics i amigues, moltes gràcies. Us animem a seguir treballant i aprofitem per a desitjar-vos que passeu unes bones Festes de Nadal.

La Junta Directiva

Girona, desembre 2011

La Marató 2011: regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits

2011-12-05T02:03:00.000-08:00

El 18 de desembre, La Marató de TV3 arribarà als 20 anys amb un programa dedicat a la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits. El tema, en plena efervescència en l’àmbit científic, inclou el trasplantament d’òrgans sòlids, com el cor i el pulmó, el trasplantament de teixits, com la còrnia i la pell, i la medicina regenerativa tant en òrgans com en teixits. En els darrers anys, la recerca en cèl·lules mare i en medicina regenerativa de teixits ha experimentat una veritable revolució i se situa entre els sectors més punters de la tecnologia biomèdica al nostre país. Tanmateix, hi ha molts aspectes en què cal impulsar la recerca per tal de millorar la conservació dels òrgans i teixits a trasplantar, reduir el rebuig, incrementar les possibilitats de supervivència i avançar en noves aplicacions de la medicina regenerativa.

Un any més, La Marató de TV3 desplegarà la seva capacitat d’estimular la sensibilitat i la solidaritat dels ciutadans per recaptar fons que permetin avançar en la recerca biomèdica, en aquest cas perquè les tècniques de regeneració i trasplantament ofereixin teràpies efectives en el tractament d’un ampli grup de malalties.Serà una Marató transversal, perquè el tema implica diverses especialitats mèdiques i, per tant, implicarà també col·lectius de persones afectades per malalties diferents. I serà també una Marató doblement solidària: la crida a la donació econòmica, que permetrà impulsar la recerca, se sumarà aquesta vegada a la sensibilització sobre la necessitat de disposar d’òrgans procedents de donacions.No és la primera vegada, però, que La Marató de TV3 centra la seva atenció en els trasplantaments.

La primera edició del programa, l’any 1992, va estar dedicada a la leucèmia. L’acció pionera d’aquesta iniciativa va suposar un gran impuls a les donacions de medul·la òssia i va permetre finançar totalment el primer i únic registre oficial de donants de medul·la de l’Estat. Set anys després, el 1999, La Marató es va centrar específicament en els trasplantaments d’òrgans. Els 4,6 milions d’euros recaptats en aquella edició van impulsar 58 projectes de recerca, fet que va suposar una injecció de recursos decisiva en l’evolució de la investigació biomèdica, com ho demostren les grans fites obtingudes en els procediments i les intervencions quirúrgiques que s’efectuen actualment.

Més informació: http://blogs.tv3.cat/marato

Font: aquí

Conferència “Eutanàsia i mort digna”

2011-11-30T01:18:00.000-08:00

Dijous 17 de novembre de 2011

Ponent: Joan Canimas, Doctor en Filosofia, membre del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya i del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Institut d’Assistència Sanitària

Joan Canimas ens va oferir una interessant conferència, carregada de reflexions i documentació històrica, per posar al damunt la taula un debat que, al seu parer, cada vegada té menys sentit donada la seva claredat, ja que considera que la mort digna de les persones no pot ser qüestionada. Per tant, més que buscar una resposta sobre “Eutanàsia sí, Eutanàsia no”, va fer un repàs d’aquest concepte des de tres àmbits diferents:

1. La paraula

En ocasions les paraules i el seu significat poden generar conflictes. Amb elles es generen lluites de poder i la paraula “Eutanàsia” és una d’aquestes. La seva arrel en llatí significa “bona mort”. Segons Marc Antoni Broggi, autor entre d’altres del llibre “Per una mort apropiada” ens hem deixat robar aquesta paraula, ja que s’ha acabat convertint en un acte voluntari d’acompanyar algú a la mort, però del propi acompanyament ja no se’n fa referència.

Canimas va apuntar que a les facultats d’ensenyament no s’ensenya a ser compassius, sinó empàtics.

Per donar força a l’opinió que durant molts anys ha posat l’eutanàsia al costat de les accions més criminalitzades va llegir un paràgraf d’una Encíclica Papal de Joan Pau II en què se situa l’eutanàsia al mateix nivell que els infanticidis, la mort dels discapacitats, avortaments, tortures,... Cal fer la diferenciació entre l’eutanàsia activa i la passiva, essent aquesta última la del no consentiment d’un medicament o tractament. En aquest cas, està legalitzada.

El Dr. Ferran Cordon va fer la presentació de Joan Canimas

2. Llei actual

L’any 1986 va entrar en vigor la llei General de Sanitat, per la qual al seu article núm. 10 diu que no es pot fer cap intervenció sense el consentiment lliure i informat del pacient.

A Catalunya, la llei 21/2000 del pacient va reforçar encara més aquesta llei, ampliant-ne el marc de les seves excepcions, i dos anys més tard una llei estatal dóna a entendre que l’eutanàsia passiva queda despenalitzada. Segons Canimas, el resum de tot plegat és que som amos del nostre destí i responsables del que fem. És fonamental respectar la llibertat, més enllà de les religions i les creences personals.

Existeix el Document de Voluntats Anticipades, pel qual tota persona pot deixar escrit com vol que se’l tracti en cas que no es pugui valdre per sí mateix. Per llei cal respectar-lo, sempre i quan el que s’ha demanat és assenyat.

Canimas, en un moment de la conferència

3. Ètica

Els comitès de bioètica i d’ètica van carregats de casos plens de dilemes. Cal considerar sempre l’ètica de l’hospitalitat, l’acolliment de la persona. Alguns creuen que per evitar el dilema de si l’eutanàsia és o no correcte s’ha reconegut aquesta hospitalitat, sobretot en el camp de les cures pal·liatives.
Cadascú en la seva mesura té opinió sobre si voldria que se li apliqués o no l’eutanàsia, però per què en moltes ocasions hi ha reticència a deixar-ho fer als altres?
Exceptuant les persones que no tenen capacitat intel·lectual per a decidir sobre sí mateixos, hi ha 3 variants per les quals en casos concrets es priva a la persona de ser eutanasiat. Canimas ja va avançar que no està d’acord amb cap de les tres:

-raons teològiques: són els que s’agafen a la idea que la vida i la mort no ens pertanyen. D’altres opinen que la nostra vida pertany a l’Estat, de manera que la persona passa a ser una font de riquesa i cal protegir.

-argumentar que és anar contra natura. Argument que tampoc és vàlid perquè precisament la vida és una lluita contínua contra la natura.

-la fal·làcia del pendent relliscós. És la teoria dels qui consideren que si s’aprova l’eutanàsia anirem matant a persones contínuament amb aquest argument. Està clar que cal fer un ús moderat de totes les eines que tenim a les nostre mans.

Els assistents van seguir amb molta atenció les opinions sobre l’eutanàsia

Les preguntes dels assistents van girar al voltant d’aquests temes:

-El concepte de dignitat a vegades es porta cap a la indignitat dels pacients. Cal aprofundir en els límits de les teràpies, perquè són confusos. Canimas opina que no entén com es pot negar una mort digna a ningú, com es pot defensar que no sigui un acte d’amor en situacions concretes? Si estimem i respectem algú no li podrem negar l’adéu.

-Com cal actuar quan el malalt no vol decidir i la família insisteix en allargar-li la vida el màxim possible, encara que no hi hagi marge de curació? Canimas va explicar que dins les funcions del metge hi ha la d’explicar tota la veritat sempre que el pacient la vulgui saber, i existeixen diverses tècniques comunicatives per a portar-ho a bon port

Després de posar com a exemple el cas de la pel·lícula “Mar adentro”, en què es posa a debat si homicidi i eutanàsia van de la mà, Canimas va concloure la interessant conferència dient que és un debat acabat, que no dóna per més, i que desitjaria trobar algú que hi estigués en contra per a poder-ne escoltar els seus arguments.

El torn de preguntes i debat és dels moments més enriquidors de les conferències

Girona, novembre 2011

6a Nit del Voluntariat a Girona _ Divendres, 2 de desembre de 2011

2011-11-24T09:42:00.000-08:00

Per un voluntariat independent, popular i arrelat al País

2011-11-18T07:18:00.000-08:00

La crisi està provocant no poc patiment en moltes persones i, no cal dir-ho, en entitats socials i del tercer sector. Per tant, convé no banalitzar-la, ni banalitzar els seus efectes. Però això no treu que intentem fer de la necessitat virtut i que no aprofitem les circumstàncies per revisar coses que no s’han fet prou bé o per depurar determinats vicis adquirits. És en aquest darrer sentit que goso afirmar que el context que ens dibuixa la crisi pot ser una bona ocasió per repensar el voluntariat i el model de desenvolupament del voluntariat que hem anat practicant en els darrers anys.

En aquesta mateixa línia també afirmo que una temporada de grans estretors per a l’administració, i sense subvencions, pot tenir efectes purificadors, no per a tot el tercer sector, però sí específicament per a determinats àmbits del món associatiu i particularment del voluntariat.

És en aquest context d’austeritat general que podem retrobar les virtuts que configuren –o que un xic idealment, hem volgut que configurés– un model català del voluntariat, caracteritzat entre d'altres, per aquests trets:

Caràcter cívic i independent de les administracions públiques: cal oblidar aventures d’excés de tutela o de suplantació d’aquest caràcter civil i independent que algunes administracions han practicat, sovint sota el pretext del suport.
Popular i plural: el voluntariat només pot ser un moviment massiu si assoleix aquesta dimensió popular –interclassista en diríem abans– i, necessàriament diversa i plural (socialment, cultural, religiosa, política), però allunyat de la beneficència aristocràtica de les meses petitòries, del pijo-progressisme banal, o d’allò que ara s’anomena els antisistema. El voluntariat és constructiu per naturalesa.
Primacia de l’acció i el servei per sobre del discurs: el voluntariat ha de ser un moviment reflexiu i crític, però l’essència del seu "engagement" és l’acció i el servei específic en un àmbit determinat. El voluntariat va per feina, és un moviment d’esforç i treball compartit, amb metes clares i concretes i amb beneficiaris personals, socials o culturals també concrets. La relació i la col·laboració amb els moviments socials o amb altres àmbits del tercer sector no pot desdibuixar la identitat del voluntari que és l’acció altruista.
Austeritat i sobrietat: la primacia de l’acció també implica una sobrietat en la seva estructuració i desplegament. Allò que importa és la missió i els mitjans hi estan al seu servei. Les organitzacions de voluntariat són organitzacions lleugeres i dinàmiques, austeres en els mitjans. Els recursos s’orienten clarament a les finalitats. D’altra banda, el voluntariat necessita reconeixement, però no la falsa adulació ni que el festegin interessadament. Prou que hem assistit a actes que, en aquesta línia, han vorejat el ridícul.
Arrelament al país: l’actitud voluntària neix d’un compromís amb la realitat que és manifesta en una pluralitat de causes i d’àmbits, sovint a l’entorn més immediat, però també en marcs més llunyans. Però, ni en el cas de la cooperació internacional, el voluntari no es pot confondre amb l’aventurer, o amb aquell que cerca l’exotisme que trenqui amb la seva rutina. El voluntariat no es desentén del seu país, ni de la seva realitat més propera, encara que la seva missió la desenvolupi en altres indrets. Una solidaritat extremadament selectiva o que es desentengui d’allò més proper és sospitosa.

Certament, no sé si aquest model de voluntariat ha existit mai com a tal i en plenitud, però de ben segur ha format part de l’imaginari col·lectiu de molts sobre el que volíem ser. Un imaginari potser desdibuixat en els darrers anys, però encara il·lusionant i, crec, més actual que mai.

Carles Armengol

Publicat a: Xarxanet.org

15/11/2011

Últimes activitats fetes a l'octubre de 2011

2011-10-29T10:17:00.000-07:00

Divendres 21 d’octubre, curs de formació sobre la comunicació. Una dotzena de voluntaris han participat en aquest taller impartit per la psicòloga clínica i terapeuta Angèlica Giralt, que ha tractat sobre l’aplicació de diverses tècniques comunicatives en la tasca del voluntariat.

Dissabte 22 d’octubre, XI Fira d’entitats de Voluntariat de Girona. Un any més una representació del nostre Voluntariat ha estat present a la Fira més important del sector i en la que hi van ser presents més d’una cinquantena de grups de tots els àmbits: social, cultural, cooperació, lleure, mediambient,...

Conferència: Eutanàsia i mort digne

2011-10-23T00:34:00.000-07:00

Un centenar de persones celebren plegats l’inici del nou curs del Voluntariat de Suport en la Solitud

2011-10-07T11:00:00.000-07:00

El Voluntariat de Suport en la Solitud de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, ha celebrat el 29 de setembre l’inici d’un nou curs amb un sopar que ha aplegat a un centenar de persones.

La trobada s’ha fet al restaurant La Font de Girona, i ha comptat amb la privilegiada presència de l’Encarna Gámez, una de les usuàries més estimades del nostre Voluntariat, donat que la seva llarga malaltia i les estades a l’Hospital Trueta han fet que s’hagi convertit en coneguda i amiga per part de molts dels nostre voluntaris. Les seves emocionades paraules d’agraïment cap a la tasca d’acompanyament del Voluntariat van ser un dels moments més emotius de la vetllada.

L'Encarna amb la nostra Presidenta i Vicepresident.

També vam comptar amb la presència de diversos representants de la Federació Catalana del Voluntariat Social, dels quals en Xavier Ribas com a coordinador territorial durant una colla d’anys, i la Maria Solés que acaba de prendre-li el relleu, van encoratjar al nostre Voluntariat a seguir treballant al costat dels més marginats.

Per part del Voluntariat de Suport en la Solitud vam aprofitar per explicar als assistents les properes activitats que tenim organitzades, com el curs de formació del proper 21 d’octubre i la sessió de cinefòrum que se celebrarà al llarg del mes de novembre.

Una de les novetats presentades va ser la nova pancarta del Voluntariat, que presidia el menjador, i que farem present a tots els actes que anem organitzant. També es va donar a conèixer la nova pàgina web, www.voluntariatsolitud.cat , que ben aviat estarà operativa i serà la porta oberta a totes les activitats que realitzem, així com l’enllaç amb els Blocs d’Internet, que a hores d’ara compten amb més de 14.000 lectures gràcies a la qualitat dels articles que hi publiquem.

La vetllada va estar amenitzada per la música en directe de la Mima i en Pere, i tots els assistents al sopar es van endur un recordatori de la trobada.

XI Fira d'Entitats a Girona

2011-10-07T04:13:00.000-07:00

Benvolguts voluntaris,

com a membres de la federació catalana del voluntariat, ens proposem participar-hi de nou.

Per una organització eficient, us preguem, que ens indiqueu quina hora o mitja hora... hi podrieu dedicar.

Sisplau poseu-vos en contacte amb la Ma Rosa: 696 099 697 .

Curs de formació

2011-10-06T01:41:00.000-07:00

La comunicació, de la teoria a la pràctica

Obra d'Art: Bárbara Bezina

Programa del curs:

1a. part: conceptes bàsics sobre la comunicació:

* Empatia

* Escolta activa

* Llenguatge no verbal

* Necessitats del malalt: com aplicar el que sabem de la comunicació en la tasca del voluntariat

2a. part: exercicis per treballar l’assimilació dels conceptes i la posada en pràctica dels mateixos

S’utilitzaran vídeos i dinàmiques de grup

Es lliurarà diploma acreditatiu de l’assistència al curs.

L’impartirà la psicòloga clínica i terapeuta Angèlica Giralt, que ha estat col•laboradora del Servei de Suport al Dol de Girona, dirigit per la prestigiosa terapeuta Alba Payàs. L’any passat ja va oferir-nos dues sessions formatives sobre l’acompanyament a malalts en fase terminal de la seva vida.

Data: divendres 21 d'octubre de 2011

Horari: de 18h a 22h

Lloc: Aula Domene de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona

Preu: 10 euros (a pagar el mateix dia del curs)

Places limitades

Inscripcions: cal que truqueu a Francesc Solà (telf.: 669 961 972)

Qui som? Què fem?

2011-10-05T03:57:00.000-07:00

Qui som??

El Voluntariat de Suport en la Solitud neix l’any 2000 i està al costat dels malalts de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona que estan sols. En els primers 10 anys d’activitat hem acompanyat a més de 4.500 persones que compten ben poc, o gens, a la nostra societat: malalts sols, gent gran, joves marginats... Es tracta de persones grans que estan soles, els immigrants sense documentació ni permís de residència, els joves víctimes de la drogoaddicció, VIH i alcoholitzats, les dones maltractades i les que es troben en situacions de prostitució, els intents de suïcidi o autolesió, les persones difícilment recuperables per la societat i els homes i dones que viuen al carrer, sense sostre. El drama d'aquestes persones es multiplica quan, després d'haver passat per una malaltia, es troben indefensos al carrer i sense ningú que els aculli.

El nostre projecte

El projecte del Voluntariat de Suport a la Solitud es basa en l’acompanyament als malalts de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona que es troben en situació de solitud i en la fase terminal de la seva vida, així com en l’acompanyament al malalt que pateix situacions de solitud i marginació dins del centre hospitalari, donar-li suport emocional i fer costat als malalts i als seus familiars si s’escau. Alhora, també pretén pal·liar, en la mesura dels nostres efectius i les nostres capacitats personals, aquesta situació que resulta angoixosa pels malalts, fent-los companyia, ocupant-nos pel seu benestar físic i psíquic i fent un posterior seguiment dins les nostres possibilitats.

Formació dels voluntaris

La formació dels nostres voluntaris és un dels objectius prioritaris del nostre grup. Per això periòdicament organitzem cursos formatius temàtics, per abordar situacions que els voluntaris poden trobar-se en el seu dia a dia a les habitacions de l’Hospital, i dotar-los de les eines i coneixements necessaris per abordar-les amb les màximes garanties.

També tenim per objectiu fer difusió de temes de salut a la població en general, i per això un cop al mes oferim xerrades de divulgació sanitària obertes al públic i en què un professional de la medicina i la salut exposa un tema d’interès general.

On ens trobeu

A l’Hospital Universitari de Girona, Dr. Josep Trueta

Ctra. De França s/n

Girona

Mòbils:

* Joaquim Casadevall 676 924 797

* Ma Rosa Garriga 696 099 697

voluntariat@voluntariat-solitud.org

Inici curs 2011-2012

2011-09-07T03:47:00.000-07:00

Benvolguts voluntaris, socis cooperadors i simpatitzants del Voluntariat de Suport en la Solitud,

Ens plau molt posar-nos de nou en contacte amb tots vosaltres després d’aquests mesos d’estiu, i ho fem per un motiu ben especial: anunciar-vos l’estrena del nou curs 2011-2012 del nostre Voluntariat. Com sabeu la nostra activitat d’acompanyament als malalts no s’atura durant l’estiu, però el setembre és un mes que representa un punt d’inflexió i l’arrencada d’un nou curs, amb objectius renovats i un calendari que contempla nous cursos de formació per als voluntaris, conferències i cinefòrums, etc... tot un seguit d’activitats que us anirem anunciant oportunament.

Per començar us animem a venir a gaudir d’una bona vetllada. Farem un sopar senzill però ben lluït, ja sabeu que és aquest el nostre tarannà, i desitgem que el caliu necessari l’hi posarem entre tots els assistents. Si ho desitgeu podeu venir acompanyats.

Dades pel Sopar d’estrena de curs 2011-2012

Dijous 29 de setembre a les 21 h

                   Restaurant La Font. Camí Font de l’Abat, 23. Girona
                   Molt a prop de l’Hospital Trueta. Facilitat d’aparcament
                          Preu: 10 euros (es pagaran el dia del sopar)

Reservar trucant a la Maria Rosa Garriga al 696 099 697 abans del 25 de setembre

Us hi esperem a Tot@s

Els responsables

Conferència “Tumors i càncers de mama. Screening, Diagnòstic i tractament”

2011-07-11T10:24:00.000-07:00

Dimecres 15 de juny de 2011

Ponent: Dra. Ester Vila i Camps, adjunta de la Unitat de Patologia Mamària de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona

Per tancar el cicle de conferències d’aquest curs vam voler abordar un tema delicat però que ens havia estat demanat en moltes ocasions pels assistents a les nostres xerrades. Es tracta del càncer de mama, una patologia que requereix de molts abordatges i en el que hi estan implicats molts professionals, tant en el diagnòstic com en el tractament. És el tumor maligne més freqüent en la dona occidental i és la principal causa de mort per càncer en la dona a Europa, Estats Units, Austràlia i fins i tot en algun país d’Amèrica Llatina. Representa el 31% de tots els càncers de la dona al món.

La Dra. Vila va començar la seva intervenció fent una aproximació a la incidència que té aquest tipus de càncer. Malauradament no tots els casos que veuen són de dones amb mames aparentment normal, sinó que moltes vegades els arriben amb els pits desestructurats i amb úlceres. Anys enrere solien arribar-los pacients amb casos molt més avançats, però avui en dia, i gràcies a les mamografies, no tants. La Dra. Vila va defensar fermament la necessitat de practicar-se mamografies, perquè són innòcues i el seu benefici és molt important. La taxa de participació és d’entre un 59 i un 65%. També va explicar que es donen casos de càncers de mama en homes, i que solen ser casos més greus perquè al consultar menys els pronòstic sol ser pitjor.

La Dra. Vila és adjunta de la Unitat de Patologia Mamària del Trueta

Amb l’screening s’ha aconseguit demostrar una reducció de la mortalitat global del càncer de mama per damunt del 30%, sobretot en el grup de dones entre 50 i 69 anys. En el grup entre 40-49 anys el benefici és menor i genera un increment de la taxa de proves complementàries, augment d’angoixa i un augment de falsos negatius.

Seguidament la Dra. Vila fa explicar gràficament com es distribueix la glàndula mamària i a través d’imatges va ensenyar com es practica una mamografia i les imatges que se n’obtenen. Els experts divideixen el pit en quatre quadrants, i la morfologia del pit de cada dona pot ser diferent segons l’edat de la pacient, dels factors genètics o de la lactància.

A l’hora de fer estudis de la mama aquests es compliquen en casos de portadores de pròtesis (cal anar en compte amb la posició que se la posa), en homes o en casos de reconstruccions mamaries.

Es van fer servir casos reals per explicar els diferents tipus de tumors

També es practiquen ecografies mamàries, tant per a screening com per a estudis complementaris, i també es realitzen Ressonàncies magnètiques com a prova complementària en casos seleccionats com podria ser en cas de dubte en pacient screening o en una pacient portadora de pròtesis. Aquesta prova, però, és rebutjada per algunes dones que tenen claustrofòbia i por als espais tancats.

Les lesions que es poden detectar es divideixen en cinc categories, que ve a ser una puntuació de malignitat, que va de 0 a 5, i a partir del 3 ja cal fer un control a fons del cas, amb biòpsia.

Diagnòstic

Es poden fer puncions aspiratives amb agulla fina o gruixuda, segons convingui en cada cas, per aconseguir fragments de teixit que s’envien al Servei d’Anatomia Patològica per a ser analitzats.

Símptomes

Quins són els símptomes que ens han d’alertar?

Primer de tot, i el més freqüentment consultat és un nòdul mamari o que la pacient nota alguna cosa estranya a la mama. Evidentment, cada cas s’ha d’individualitzar i posar en context, ja que no és el mateix que consulti una noia de 20 anys que una de 52, o una pacient que els metges ja saben que té quists que una pacient que sempre havia tingut mamografies normals.

El segon símptoma més freqüent és el dolor mamari. És molt important i cal sempre tenir-lo en compte, però cal anar en compte perquè just abans de tenir la regla les mames poden fer mal, i és quan la pacient té un dolor persistent fora de la segona fase del cicle que el dolor s’ha de tenir en compte.

La secreció del mugró també és un signe d’alerta, així com les alteracions de la pell.

Tractament

No només s’ha de tractar el tumor, sinó els ganglis que pugen cap a l’aixella. No cal dir que la mastectomia, o l’extirpació del pit, o part d’ell, és un factor de trasbals físic i emocional per a qualsevol dona. Temps enrere les mastectomies eren molt més agressives que en l’actualitat, fins i tot als anys 30 s’havien arribat a amputar braços degut a aquesta intervenció. Avui dia, l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona és el centre català que fa més reconstruccions intraoperatòries dels pits, un fet que ajuda a millorar la qualitat de vida de les pacients.

Hi ha diversos tipus de mastectomies, des de les més simples, passant per les que només extreu el tumor i pràcticament gens de volum mamari.

El públic va fer un ampli torn de preguntes a la part final de la conferència

Tractament axil•lar

Les biòpsies selectives del gangli sentinella es fan per localitzar els ganglis i identificar-los i intervenir tot just fins allà on sigui necessari i fer que la intervenció no sigui més invasiva del que requereix, ja que els buidament axil•lars poden comportar molts problemes de circulació i disminució del moviment del braç a la dona.

Finalment la Dra. Vila va explicar com es fan les reconstruccions dels pits intervinguts. Al Trueta els membres de la Unitat de Patologia Mamària operen sempre amb els companys de cirurgia plàstica.

Seguidament es va obrir el torn de preguntes entre els assistents. Entre els dubtes que va resoldre la Dra. Vila cal destacar que l’exposició al sol no té perquè afectar en l’aparició de càncers de mama, que a partir dels 70 anys es recomanen les mamografies cada dos anys, que es donen molt casos de càncers que tenen components genètics (de manera que si una senyora ha tingut càncer de mama als 55 anys és recomanable que les filles es comencin a fer cribatges als 45), que rebre un cop al pit no té perquè ser perillós en quant a la formació de tumors i que la dieta, com en tots els aspectes del cos humà, pot tenir una incidència directa sobre la nostra salut.

Vila també va explicar que al seu Servei compten amb la col•laboració de dues psicòlogues per donar recolzament psicològic a les dones que han de passar per una operació d’aquest tipus i finalment va assegurar que tots els tumor són operables, a través de diferents procediments, però al cap i a la fi s’acaben intervenint tots.

Amb aquesta conferència es dóna per tancat el cicle 2010-2011

Girona, juliol 2011

Trailer: Somnis Atrapats

2011-06-29T09:58:00.000-07:00

Aquest és un petit recull del documental presentat per Marc Faro i la nostra voluntària Anna Teixidor. Ens van presentar "Somnis Atrapats" en primicia per al Voluntariat i ara serà vist al Canal 33, al programa 'un altra mirada'. Dia 30 de juny a les 17:00 hs. Esperem l'hagiu pogut tornar a veure.

Conferència “Reflexions i aspectes humans de la medicina forense”

2011-05-26T11:05:00.000-07:00

Dimecres 18 de maig de 2011

Ponent: Dr. Narcís Bardalet, especialista en pediatria i medicina legal i forense, subdirector de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya a Girona

Narcís Bardalet és especialista en medicina legal i forense, compagina aquesta especialitat mèdica amb la de pediatria. És subdirector de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya a Girona i professor de Medicina Legal i Ciències Forenses en la Llicenciatura de Criminologia de la UdG i d’Odontologia Forense de la UIC. Ha participat com a forense en les tasques d’identificació de cadàvers del tsunami de Tailàndia (2004). Fou el metge que embalsamà a Salvador Dalí. Les seva experiència professional va servir de base a la periodista Clàudia Pujol per el llibre Diari d'un forense. Anatomia de 10 crims reals (2007).

El Dr. Bardalet va oferir una magistral conferència davant una vuitantena d’assistents, que van gaudir de les experiències que va exposar el forense, amb una senzilla posada en escena que va posar de relleu la seva altíssima capacitat d’atreure a tothom qui l’escolta. De totes les reflexions que va fer en veu alta, aquestes són les més destacades.

La medicina forense afecta tots els àmbits de l’esfera humana. Evidencia la realitat de l’ésser humà. El metge forense assessora el jutge en temes mèdics. Es pregunta quan, com, on…ha mort algú? ha patit? per què algú aparentment normal fa una barbaritat (matar i trossejar una noia, per exemple)? Avui la seva tasca ha evolucionat, perquè ara hi ha poderosos laboratoris per investigar i treure conclusions.

El Dr. Bardalet va definir el metge forense com “un gran xafarder”

Quan podem dir que una persona és ja un ésser humà? quan es pot caminar dret, quan es pot entendre els altres, quan es pot plorar, riure, dir males paraules….? Malgrat que hi ha nivells cada vegada superiors en l’escala evolutiva, es considera el moment en que es comença a creure (creure no és el mateix que tenir sentiments, instints o pulsions… de tot això també en són capaços els animals). Es comença a creure en els avantpassats i es necessita enterrar-los; sorgeix la creença en un més enllà (origen de la fe en Déu)

Dades de la província de Girona any 2010

21 forenses que s’han ocupat de 9.869 reconeixements de lesionats, 877 valoracions psiquiàtriques, 582 detinguts, 109 agressions sexuals, 1.216 casos de violència domèstica en dones o nens, 46 presumptes situacions de males praxis, 286 aixecaments de cadàvers, 533 autòpsies, 2.082 assistències en judicis, 12 casos d’odontologia forense, 682 incapacitats, 679 internaments psiquiàtrics, 952 peticions de la fiscalia per diversos informes, 11 de registre civil i 6 d’altres informes.

Això confirma per tant, que l’àmbit de treball del metge forense té un gran abast. I tracta temes molt apassionants: la mort, la bogeria, la llibertat de les persones, la soledat, la por…

També hi ha el tema del suïcidi: entre les autòpsies es constaten molts suïcidis (a la província de Girona n’hi va haver 70 l’any 2010). I cada vegada es suïciden més persones joves.

El públic va seguir amb una acurada atenció les narracions de Bardalet

La medicina forense també s’ha hagut d’anar adaptant a l’evolució de les problemàtiques personals i socials. En aquesta disciplina és fonamental la discreció donat que tracta temes tan delicats. En cas contrari es podria fer molt de mal. Hi ha per exemple la qüestió de l’agressivitat. L’home és un ésser enormement agressiu (autoagressivitat i/o heteroagressivitat). I el desesper, o l’alegria (malgrat l’enorme dosis de dolor que hi ha sempre en aquests temes. Per exemple, quan es troba algú que feia temps estava desaparegut. Identificar-lo equival a un gran descans). Són realitats en les quals el metge forense pot tranquil•litzar la gent.

A través d’aquesta professió es posa de manifest la conducta humana. Emergeix també, la solidaritat: per exemple, en situacions de desgràcies col•lectives.

En molts casos al metge forense li resulta imprescindible identificar. Seria el cas de respondre a la pregunta: qui és un mort que ningú reclama? (moltes morts, com ara les morts sobtades, et deixen amb un immens interrogant)

Va fer servir molts casos reals per il•lustrar les seves reflexions

Les preguntes dels assistents van girar al voltant d’aquests temes:

1) La depressió: hi ha poca informació sobre aquesta malaltia. I el suïcidi implica depressió, ningú es suïcida si està en els seus cabals. El ponent comenta que una persona es pot suïcidar sense tenir cap depressió. Persones “rigorosament” normals, ho fan per altres mecanismes mentals.

Un suïcida és un valent davant de la mort i un covard davant de la vida.

En relació a aquesta qüestió, un professional de la psiquiatria assistent a la conferència constata la realitat de molts suïcidis entre persones “no malaltes”.

2) Les obsessions religioses són una de les causes més difícils davant dels intents de suïcidi ? En l’àmbit específic del voluntariat, el capellà pot resultar el pitjor comunicador quan es tracta d’aquest tema?

Les obsessions religioses són capaces de coses molt greus: morts, guerres… sempre pot ajudar parlar, dialogar (per poder entendre la ment de la persona que està en un situació límit). Això malgrat el principi que regeix la tasca del voluntariat de no preguntar al malalt.

3) Es planteja el tema de la relació entre el suïcidi/mort i la informació que es dóna als nens. La resposta afirma que als nens cal parlar-los amb molta claredat. Ells també tenen els seus problemes, malgrat ser nens. I així es podrien evitar intents de suïcidi.

El torn de preguntes va abordar especialment el suïcidi i la depressió

4) Es fa un comentari al voltant del fet que en l’aparició de la solidaritat humana hi pot influir la religió de cada societat.

5) Al món occidental vivim com si no haguéssim de morir. Amaguem el tema. En canvi, les persones que estan a prop de la mort (acompanyant moribunds…) diuen que aprenen molt sobre la vida i que la viuen més intensament. Quina relació hi ve ? S’aprèn que la vida és meravellosa i que cal desmitificar la mort. I també, que la millor manera de morir és “sense dolor, a casa i acompanyat”.

Girona, maig 2011

Conferència: Tumors i càncers de mama

2011-05-21T04:09:00.000-07:00

"Els meus Amics del Trueta"

2011-05-08T10:42:00.000-07:00

Moltes gràcies company i amic: Joaquim Pla

6 de maig de 2011

Hi ha coses que, fa uns anys, no podia dir. Ara em sento molt més lliure per expressar les meves opinions. He trobat unes paraules en un col.lega del meu temps d'escoltisme, P-J Ynaraja, capellà del Montanyà, que em van com anell al dit. Diu ell: “Ara que visc jubiladíssim i marginat”. Jo també estic jubiladíssim. De marginat, no me'n sento. Però, “de facto” els capellans vells i malalts ho som.

Els meus amics de l'Hospital Josep Trueta, de Girona, “El Voluntariat de Suport en la Solitud”, m'envien regularment les seves publicacions i els seus informes, cosa que els agraeixo molt, perquè solen tenir molt d'interès per a mi. I continuo en el tema de la tendresa.

A la darrera memòria que m'han enviat (memòria 2010) hi ha un escrit que m'ha interessat molt. Es tracta del tema del que s'anomena “burnout”, o cremat. I és aquella síndrome que es dóna en els professionals i voluntaris que es posen al servei dels moribunds o dels qui tenen malalties inguaribles. En vaig parlar ja en motiu de la mort d'Elisabeth Kübler-Ross. I en vaig parlar, ja fa molt de temps, amb el meu amic, responsable d'aquest servei al Trueta. Recordo que li vaig dir que havia de vigilar i que no s'havia d'implicar massa amb el malalt si no volia caure malalt ell.

El voluntari té tendència a fer-se un amb el vell o amb el malalt, sobretot si té sentiments fondos de solidaritat. I aquí comencen els problemes. Arriba que el malalt no te ningú més, depèn absolutament del voluntari, i descarrega en ells tota la seva problemàtica. Normalment sol passar allò de “massa cordes per a un sol violí”. I la cosa acaba malament. Tots malalts: l'un, físic; l'altre, psíquic.

Una cosa és la tendresa envers el que sofreix i una altra és identificar-se amb els seus sofriments. Jo crec que, en aquest segon punt, hem de mantenir sempre una distància. Com si es tractés d'un entremig entre les cures pal.liatives i la psicologia propera (tendresa) de saber agafar la mà del malalt en els moments precisos. No cal parlar massa. El malalt està tip de paraules que no arrangen res. Vol sentir proper algú que l'estimi. Parlo de malalts que no tenen ningú o als quals la família els ha abandonat. Aquella esposa o aquell marit que és a l'espona del malalt i que el besa, l'acaricia i en recull el darrer sospir, fa una gran feina. Normalment les conseqüències d'aquestes accions solen venir després de la mort de la persona estimada. Les depressions i malalties psicosomàtiques solen venir després. Però aquest seria un altre capítol. I jo m'acosto com un aficionat a aquests temes, però amb respecte.

Tinc amics que fan aquesta tasca d'acompanyament de vells i malalts cap a la darrera etapa de la seva vida. Aquesta feina es pot fer voluntàriament o cobrant. Però en ambdós casos és una feina delicada. I mai, mai no és aconsellable que la faci una persona que no gaudeixi d'equilibri interior, d'equilibri mental. Per a aquesta feia no serveixen ni els pusil.lànimes ni els desequilibrats o neuròtics. Per a aquesta feina i per a la de conduir o liderar grups de persones és necessiten persones sanes de cos i d'esperit. Amb capacitat de tendresa i d'admirar-se; això sí.

Trobareu una explicació senzilla i ben fonamentada sobre la síndrome del cremat en la Memòria 2010 del Voluntariat de Suport en la Solitud, pàgines 36-38. Els agraeixo la gentilesa d'haver-m'ho enviat.

Memòries del Burxeta

Mn Joaquim Pla

Aquí podeu visitar el seu bloc

Conferència: ' Reflexions i aspectes humans de la medicina forense '

2011-04-30T07:30:00.000-07:00

- Aspectes de la solitud de la persona

- Reflexions sobre l'agressivitat i la violència

Ponent: Dr. Narcís Bardalet, metge forense i director de l'Institut de Medicina Legal de Girona

Dia: Dimecres 18 de maig de 2011

Hora: 21 h

Sala d'actes de l’Hospital

Sessió oberta a Tothom

Setmana del Voluntariat a l'Hospital Dr. Josep Trueta de Girona

2011-04-29T08:05:00.000-07:00

“No tot són flors i violes, s’ha d’estar al costat dels més necessitats”

2011-04-21T01:49:00.000-07:00

Josep Ruscalleda i Sabater va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1910. Són, doncs, 101 anys farcits de fets i vivències d’un home que ha dedicat la seva vida a la medicina i l’atenció als malalts. La seva senyora, Conxita Nadal, amb qui porta casat 69 anys, ens obre la porta de casa seva amb una amabilitat exquisida i de seguida apareix en Josep, a qui demanem, abans que res, que ens ensenyi la seva sorprenent col•lecció de més de 500 pipes de fumar.

Quin ventall de pipes! Amb totes hi ha fumat?

Totes les he tastat, sí senyor. Però sense empassar el fum, que consti. El tabac de pipa és tan amarg que no es pot empassar.

Encara n’encén alguna de tant en tant?

No, i ara. Fa 30 anys que no fumo. Vaig deixar-ho quan em van operar de la pròstata. En tenia una de bisbe.

Què vol dir, de bisbe?

A la Clínica Puigvert em van dir que hi havia tres tipus de pròstata: de bisbe, de capellà i d’escolà. Jo tenia la més grossa, la de bisbe.

101 anys acabats de fer. No puc fer més que felicitar-lo.

Moltes gràcies. Vaig néixer el 27 de març de 1910 a les 3 de la matinada. El meu pare era farmacèutic i l’avi i el besavi ja havien estat metges. A casa érem cinc germans, però la meva dona encara eren més, 8 germans, entre els quals el pare de Joaquim Nadal, el líder socialista.

Així ja sabem a qui vota vostè.

No s’equivoqui. Jo sóc de CiU!

Tornem a la seva família. Quants fills té?

He tingut 9 fills, però va morir la gran, la Montserrat. Tinc 23 néts i 8 besnéts.

Deu ser l’home més gran de Cassà de la Selva, oi?

Crec que sí. Els amics de tota la vida s’han anat morint, i en tinc un que té 102 anys, que viu a Sant Feliu de Guíxols.

Faci memòria i expliqui’ns com era la vida d’un metge fa 75 anys.

No teníem ni cotxe, anàvem amb tartana. Tampoc hi havia aparells per fer proves diagnòstiques. Recordo que a sisè de batxillerat vam fer una excursió a Girona a casa el Dr. Sánchez a veure el primer aparell de radiografies que havia arribat a la ciutat.

Abans l’especialista anava pels pobles i passava consulta, i si a algun pacient se l’havia d’operar es feia el que es podia per anar a Girona.

Vostè fa fet de metge durant 46 anys (del 1936 al 1982) i deu haver vist absolutament de tot. Recorda algun cas que l’hagi impressionat especialment?

En recordo un de quan jo tenia 27 anys, em va fer plorar i tot. Un Era un xicot que treballava al banc que tenia uns ganglis i no s’hi podia fer res. Potser era un càncer, però no es diagnosticava llavors, i em va impressionar el veure que no s’hi podia fer més, fins que va morir.

Professionalment parlant, ha sentit impotència gaire vegades?

No, perquè acceptes les limitacions que tens. Fèiem el que teníem a l’abast i prou.

Poc després de començar a treballar de metge esclata la Guerra Civil. Com recorda aquell període?

Em vaig quedar a Cassà de la Selva fins al juliol de 1938, fent la meva feina i la d’un altre metge que es va posar malalt. Després em van enviar a Bujaraloz, als Monegros i Pina de Ebro. Era metge de batalló, de la 117 Brigada Mixta. Només podíem fer diagnòstics perquè no teníem aparells ni material. Miràvem als homes i els enviàvem a la reraguarda.

Amb més de 100 anys a l’esquena i encara acudeix a l’hospital de Cassà per a fer companyia als més vells, que per descomptat no ho són tant com vostè. És el món al revés?

No, a mi m’agrada anar-hi i escoltar-los i explicar-los coses també. A molts els he vist néixer i em fa gràcia.

Vostè sap que el nostre Voluntariat de Suport a la Solitud treballem a l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona. Què li sembla aquest centre sanitari?

Un hospital molt adient. Ara hi ha el projecte d’enderrocar-lo, i em sembla bé si se n’ha de fer un de millor, però jo aprofitaria per a fer-lo servir com a hospital o per a serveis complementaris.

I les retallades? Ja sap que el sistema sanitari està patint molt actualment.

Jo faria com el sistema francès. Els usuaris paguen la visita al metge i el medicament, i després l’Estat els en torna una part. I que tothom pugui triar el metge que vulgui.

I si tothom demana el mateix?

Doncs senyal que treballa bé!

Un dels problemes actuals és l’elevada càrrega assistencial.

És perquè s’ha fet un abús de la medicina. Tot és de franc, i a ulls de molta gent el que no costa no val res.

Què li semblen els estudis de medicina que s’imparteixen actualment?

Poc pràctics. Nosaltres fèiem dos anys de dissecció. De 8 a 9 del matí, uns teníem un braç d’un cadàver, altres una cama, a segon curs fèiem mig cos... I vèiem a malalts reals també. Jo vaig tenir un cas de tifoides, per exemple.

A vostè el van jubilar amb 72 anys. Li va doldre?

Molt. Els que tenen facultat per treballar, perquè han de plegar? Jo hi hagués anat igualment a treballar, sense cobrar, només amb la pensió de jubilació. Molts homes es posen malalts després de jubilar-se perquè no s’adapten a la nova situació que els toca viure.

Quin consell donaria als voluntaris del nostre grup que fan costat als malats que s’enfronten amb la solitud?

Que tinguin molta paciència. No tot són flors i violes i s’ha d’estar amb els més necessitats, això s’hauria d’ensenyar des de l’escola ja. Jo dono suport a 5 ONG de metges, i ho seguiré fent mentre pugui.

Francesc Solà

Periodista

Vicepresident del Voluntariat

Recull de la conferència “La pèrdua de memòria... i d’altres capacitats humanes”

2011-03-29T02:52:00.000-07:00

Dimecres 16 de març de 2011
Ponent: Dr. Jordi Gich Fullà, neuropsicòleg adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona

La xerrada que ens va oferir el Dr. Gich responia a la demanda que teníem des de feia temps per part de voluntaris i simpatitzants de rebre una conferència al voltant de la pèrdua de memòria. La trobada em el Dr. Gich per a proposar-li el tema va anar més enllà de les clàssiques malalties que a tots ens vénen al cap quan parlem d’aquest tema (Alzheimer, demència senil, etc.) i ens va proposar una xerrada més àmplia, basada en casos reals que ha tractat durant la seva tasca professional a l’Hospital Dr. Josep Trueta.

Gich va fer una presentació molt dinàmica
sobre les malalties neurodegeneratives

Per una banda, el costat esquerra és el que controla aspectes com el llenguatge, l’escriptura, la lectura, la memòria auditiva, els gestos simples, la lògica, l’expressió de les emocions positives i la conducta i personalitat.

El costat dret del cervell, en canvi, controla el ritme i la melodia, el reconeixement de cares, l’orientació espaial, la memòria visual, l’expressió de les emocions negatives, la percepció de les emocions i l’orientació en l’espai.

Va començar fent una radiografia del cervell i explicant per a què serveix cada part d’aquest complex òrgan.

Amb aquesta informació és fàcil d’entendre que si l’afectació del cervell es produeix en un costat o altre les conseqüències seran notablement diferents. Gich va exposar el cas d’un grup de pacients americans que eren objecte d’un estudi ben curiós. Tots ells tenien l’hemisferi de la comprensió inhabilitat, i per tant no reconeixien les paraules que sentien. Però un dia, veient un discurs del president del Estats Units per televisió es van posar a riure, perquè tot i no entendre el missatge que els deia el president percebien que els estava enganyant a través de l’entonació de les seves paraules.

Tota la conferència va ser molt dinàmica, basada en fets molt quotidians que van ajudar a entendre com funciona el cervell, com aquest processa la informació en les accions més rutinàries que fem constantment sense ni tan sols adonar-nos-en.

El públic va seguir amb atenció les explicacions dels diferents tipus de demències

Del grup de malalties amb afectació cognitiva va destacar-ne quatre:

Malaltia d’Alzheimer

És la demència més freqüent (57% de les demències segons el Registre de Demències de Girona del 2010).

El primer símptoma és l’amnèsia del dia a dia, i posteriorment s’hi afegeixen trastorns de llenguatge, trastorns visuals i espaials, de la gestualitat, el reconeixement i els no cognitius. En fases més avançades vénen les depressions, deliris, al•lucinacions, trastorns de comportament, etc, i fins arribar a crisis epilèptiques.

Afàsia progressiva primària

És un trastorn del llenguatge i el primer símptoma és la dificultat d’expressar-se i denominar objectes quotidians.

Gich va posar com a exemple el cas d’un pacient amb aquesta patologia a qui ensenyava fotografies d’un minotaure, i ell n’anomenava “cavall de llegenda”, d’una serra en deia “allò per tallar”, d’un cargol “s’arrossega per terra”, etc.

Una exploració neuropsicològica va evidenciar una greu anòmia per confrontació visual, un problema l’origen del qual es trobava al lòbul frontal esquerra.

Demència semàntica

Es va exposar el cas d’un pacient de 62 anys que acudeix a la consulta per trastorn de memòria. Se li fa l’exploració per esbrinar l’origen dels canvi de caràcter, la seva irritabilitat, una apatia greu, etc... Presentava una pèrdua de coneixement de la identitat dels objectes i, així, del dibuix d’un volcà en deia “un test, del tipus muntanya”, d’un acordió en deia “un piano” i es va quedar sense resposta davant del dibuix d’una piràmide.

Presentava també agnòsia visual, és a dir, la incapacitat per realitzar rotació mental de l’objecte per integrar-lo en un tot. Se li ensenyava un avió dividit en dos peces i era incapaç d’ajuntar-les mentalment, etc.

En el cas de la demència semàntica la localització cerebral es troba al lòbul temporal dret

Va basar les seves explicacions en casos reals de pacients que ell ha visitat

Prosopagnosia progressiva

Il•lustrem aquesta patologia amb un pacient de 81 anys amb incapacitat de reconeixement de cares. Es creuava pel carrer amb amics de tota la vida, fins i tot hi parlava, però després no sabia amb qui havia estat parlant. Ni tan sols reconeixia les fotos de la seva dona i els seus fills. A casa, en canvi, gràcies als hàbits i als reconeixement de la veu no tenia problema en identificar que la senyora que compartia amb ell la vida era la seva dona.

Es donen també casos de demència frontal, amb agreujats canvis de personalitat i una preocupant pèrdua de les normes socials. Gich va parlar del cas d’un home que eructava en llocs públics sense sentir cap mena de vergonya, presentava alteracions de la conducta alimentària, egocentrisme, volia inaugurar les obres de la ciutat on viu enlloc de deixar-ho fer a l’alcalde, estirava la barba als Reis Mags perquè dia que els coneixia, entrava a la consulta del metge sense esperar el seu torn i feia comentaris de desinhibició sexual molt molestos pels qui els patien.

Tractament

Pel que fa al tractament de les malalties neurodegeneratives realment hi ha pocs tractaments efectius i el Dr. Gich va fer un incís en els diferents tipus de tractaments farmacològics per les malalties de la memòria, bàsicament l’Alzheimer, que demostren un alentiment en la degeneració de les capacitats de la persona afectada.

Conclusions

Després de la seva exposició va concloure la conferència amb quatre grans conclusions que serveixen per a totes les tipologies de malalties de les quals havia parlat.

Els símptomes inicials son essencials per fer un diagnòstic precís i acurat
La malaltia d’Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa més freqüent, i l’amnèsia és la característica més evident, però cal anar amb compte i fer un bon diagnòstic en tots els casos.
Diferents zones del cervell poden degenerar, donant altres patrons d’afectació cognitiu
Tractament preventiu que està a l’abast de tots nosaltres:
o Evitar tots els factors de risc cardiovascular o I sobretot, i molt important: fer treballar el cap!

El torn de preguntes i comentaris va concloure la xerrada del mes de març

Com sempre, la conferència va concloure amb una interessant bateria de preguntes per part dels assistents, que Gich va anar responent amb una dinàmica entretinguda i molt entenedora que va convertir la xerrada d’aquest mes en una autèntica lliçó magistral.

El Departament de Salut presenta un pla d’acció immediat amb retallades en tots els àmbits per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic

2011-03-05T08:36:00.000-08:00

L’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, i en conseqüència el nostre Voluntariat, haurà d’estar amb els ulls ben oberts per veure quines són les conseqüències reals del Pla de mesures urgents que acaba d’anunciar el conseller de Salut, Boi Ruiz, per a la sostenibilitat del sistema sanitari 2011. Es tracta d’un pla de xoc que respon a una situació econòmica sense precedents al nostre país i que té l’objectiu de garantir la sostenibilitat econòmica immediata del sistema sanitari públic i la qualitat dels serveis assistencials amb la finalitat principal de preservar un sistema sanitari gratuït, d’accés universal i equitatiu.

Mesures de dues velocitats i amb impacte equilibrat

Mesures conjunturals d’ajustament i austeritat, d’impacte immediat, adreçades a adequar la despesa sanitària als recursos disponibles el 2011, d’acord amb el que estableix el Pla de reequilibri econòmic i financer del Govern, que estableix una reducció del 10% en les despeses de la Generalitat.
Mesures estructurals, de transformació profunda d’alguns aspectes del Sistema Nacional de Salut, que s’aplicaran en el període 2011-2014, i que haurien estat igual de necessàries sense la crisi perquè tenen l’objectiu de garantir a llarg termini la sostenibilitat del nostre model sanitari, basat en l’equitat, la qualitat i la solidaritat. “En aquest context, el repte és aconseguir que el pla de xoc no freni el pla de progrés i sostenibilitat del sistema sanitari.”

Per aquest motiu, el conseller Boi Ruiz apel•la a la responsabilitat i l’esforç col•lectiu, i es compromet a vetllar perquè l’impacte de les mesures d’austeritat es distribueixi equitativament i no es concentri en alguns d’aquests àmbits, com va ser el cas de les mesures aprovades el juny passat, que només van afectar els salaris dels professionals i la indústria farmacèutica.

La situació de partida

Entre el 2003 i el 2010 els pressupostos de salut a Catalunya han crescut un 76,5% i l’any 2009 ja es va sanejar un dèficit per un import de 2.610 milions d’euros. Malgrat això, el 2010 s’ha tancat amb un dèficit de 850 milions d’euros. Calia, doncs, una reforma estructural del sistema per garantir-ne la sostenibilitat futura, tal com ja havien anunciat diversos grups d’experts.

D’altra banda, els ingressos de la Generalitat l’any 2010 se situen pràcticament al nivell del 2006, la qual cosa col•loca el país en una situació pressupostària sense precedents, i al sistema sanitari en el centre del debat.

Un pla de mesures estructurat en cinc àrees

1. Simplificació de l’estructura administrativa. Aquest àmbit incorpora la major part de les mesures, i l’impacte sobre la despesa suposarà un estalvi proper al 25%. Contempla la reducció d’alts càrrecs i comandaments, l’aprimament de les estructures directives, la reducció de la quantitat d’òrgans col•legiats i d’entitats adscrites. Reduir en un 50% les despeses de representació, comunicació, estudis, publicitat i protocol, entre d’altres. Potenciar l’administració electrònica per facilitar la feina dels professionals sanitaris, les empreses proveïdores i la ciutadania.

2. Mesures en la prestació de serveis sanitaris i assistencials. D’entre les actuacions previstes destaquen rebaixar un 2% el preu que es paga per les actuacions sanitàries. Aplicar un model de gestió clínica de les llistes d’espera, basat en la urgència. L’objectiu és mantenir –i fins i tot millorar– les llistes d’espera dels casos urgents, i garantir la gestió adequada de les llistes en els casos no urgents quan no sigui possible complir els terminis previstos. Ajustar l’activitat dels centres sanitaris buscant més resolució mitjançant la priorització clínica i la millor organització dels processos, que han de ser els objectius de gestors i professionals sanitaris.

3. Mesures de farmàcia. Potenciar genèrics i alternatives a preu menor.

4. Mesures d’inversions, que permetran una reducció d’aquestes despeses d’un 20%. Aquesta reducció suposa l’ajornament de les inversions no iniciades, de la redacció de projectes, i de la contractació d’obres i equipaments.

5. Negociacions amb el Govern de l’Estat. El Govern de la Generalitat requerirà del Govern de l’Estat que, en l’àmbit de les seves competències, faciliti a totes les comunitats autònomes l’ajustament de les despeses sanitàries, mitjançant el finançament complet de l’activitat feta per a malats desplaçats entre comunitats autònomes i de les prestacions que ha introduït al catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut sense el finançament corresponent, i així acomplint el principi de lleialtat institucional.

3 de febrer de 2011

Conferència: La pèrdua de memòria

2011-03-01T06:55:00.000-08:00

Patrons d'afectació cognitiva en els processos neurodegeneratius més freqüents__

Conferència a càrrec de: Jordi Gich

Neuropsicòleg. Adjunt del Servei de

Neurologia de l’Hospital Dr. Josep Trueta

Dia: dimecres 16 de març 2011

Hora: 21h

Lloc: Sala d’actes Hospital Dr. Trueta

Sessió Oberta per a Tothom

Recull de la Conferència “Automedicació. Quan sí, quan no”

2011-02-24T01:40:00.000-08:00

Dimecres 9 de febrer de 2011

Ponent: Dra. Dolors Capellà. Farmacòloga i professora de farmacologia de la Facultat de Medicina de la UDG

CONCEPTE

Automedicació: què volem dir? Segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina, es tracta de la medicació d’un mateix per pròpia iniciativa. Sense cap intervenció per part del metge (diagnòstic, prescripció, supervisió). I amb medicaments sense recepta.

És l’àrea de l’atenció a la salut en la que el pacient assumeix més responsabilitat en el tractament d’un símptoma/patologia lleu utilitzant un medicament de venda sense recepta. Amb l’assessorament d’un professional de la salut (farmacèutic…)

FREQÜENCIA

És molt freqüent. Segons una enquesta del Ministeri de Salut, un 18% de la població espanyola de més de 16 anys s’automedica.

INDICACIONS: QUINES PATOLOGIES?

- Dolor: mal de cap, dolor muscular, d’esquena i altres.

- Cops, talls, ferides superficials.

- Picadures, mossegades.

- Refredats, tos, sinusitis, mal de coll

- Restrenyiment, diarrea, indigestió, ingesta excessiva d’aliments, altres trastorns intestinals

- Sobrepès.

- Cremades solars lleus, acné, calvície, pell grassa

- Grip i altres malalties víriques

- Aftes bucals

El Dr. Ferran Cordon va fer la presentació de la

A Espanya, els capdavanters són la tos i el refredat, seguit de la patologia digestiva

FÀRMACS

Destaquen els analgèsics i antitèrmics. També els destinats a regular la pressió arterial, els tranquil•litzants (insomni) i relaxants musculars.

CONDICIONANTS

- La informació de què disposa el pacient

- Els factors socials i econòmics de cada persona

- La pròpia actitud davant dels medicaments

- Les estratègies de mercat dels laboratoris

- Les regulacions legals

D’altra banda, l’Automedicació :

- És superior en les dones

- És més rellevant entre la població de 16 a 44 anys

- Població amb educació superior

- Fumadors i bevedors

- Quan hi ha malalties cròniques

- Quan la percepció de l’estat de salut és bona

- Entre les persones que usen medicines alternatives.

Capellà va alertar dels riscos d’automedicar-se sense mesura

BENEFICIS//RISCS

Els beneficis arriben a tots els que intervenen en la cura de la salut:

- Indústria Farmacèutica

- Professionals sanitaris (milloren el seu rol)

- Pacients (augmenten el seu nivell de responsabilitat i autonomia)

Ara bé, els riscos només són pels pacients: es poden prendre dosis no correctes. O per una patologia no indicada. En cas d’una malaltia greu, si l’automedicació inicialment funciona, pot retardar el diagnòstic.

També es pot donar el cas d’una polimedicació, amb la conseqüent interacció de medicaments, perjudicial per a la salut.

QUAN SÍ (RAONABLE), QUAN NO (IRRACIONAL, PERILLOSA):

Refredats/Grip

- La majoria víriques: per tant l’antibiòtic no ho resoldrà. La durada de la malaltia serà la mateixa amb o sense medicació. Tots els medicament tenen riscos.

- El tractament: higiene, hidratació, evitar irritants

- Prendre analgèsic (paracetamol, ibuprofè) en cas de febre o dolor articular

- Visita al metge si la tos és persistent, hi ha expectoració sanguinolenta o dificultats respiratòries. També si la febre és elevada i/o persistent. O si hi ha pèrdua de pes, hospitalització recent…

Dolor

- Analgèsics: .Paracetamol (risc d’hepatotoxicitat a dosis altes), .Ibuprofè, (naproxèn,AAS: dispèpsia, augment PA, IC, hemorràgia digestiva, alteració funció renal)

- Visita al metge si hi ha més intensitat, persistència, agreujament…

Acidesa d’estómac

- Tractament: mesures higiènico-dietètiques, identificar desencadenants i fàrmacs (antiàcids, ranitidina, omeprazol)

- Visita al metge si persisteix, si hi ha pèrdua de pes, disfàgia, vòmits repetits, dolor a l’esforç, hemorràgia

AUGMENTAR ELS BENEFICIS I DISMINUIR ELS RISCOS

- Atenció en cas d’embaràs, alletament matern, nens , malalties cròniques, polimedicació.

- Durada curta: consultar al metge si persistència, empitjorament…

- Llegir el prospecte

- Informar dels OTC al metge

- Informació i educació sobre automedicació

- Notificar sospites d’efectes indesitjats

Els assistents van poder fer les consultes que van desitjar

Seguidament es va passar al torn de preguntes que es van orientar en quatre direccions:

Qüestions relatives a medicaments concrets (aspirina, ibuprofè…) i el seu ús correcte
Sobre la presa d’antibiòtics i l’abús que se’n fa sovint. L’automedicació amb antibiòtics no hauria de produir-se mai ( cal recepta). I és una causa important de l’elevada resistència als antibiòtics que hi ha al nostre país.
Consulta sobre l’ús de cànnabis: la ponent informa del programa d’ús terapèutic de cànnabis, promogut pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, aplicat a dones amb càncer de mama. Posteriorment també s’hi van incloure pacients amb esclerosis múltiple i dolor neuropàtic.
Cultura del medicament: hi ha unanimitat en considerar necessari i pedagògic el treball de conscienciació sobre aquesta qüestió a les escoles. També als estudis universitaris de Magisteri.

Segon concurs de relats de Voluntariat Social

2011-01-27T01:29:00.002-08:00

La síndrome del 'Burnout'; el cost de treballar amb el dolor aliè.

2011-01-25T05:46:00.000-08:00

El síndrome del ‘burnout’ aumenta entre personal sanitario y voluntariados.

Son médicos, personal de enfermería o voluntarios. Cargan con el dolor de otros. Trabajan en consultas y hospitales tratando enfermos en situaciones límite. A menudo, pacientes terminales de cáncer. El desgaste que ello les comporta, las tensiones, el sufrimiento que abraza su labor diaria, acaba por pasarles factura. Son profesionales que se sienten acabados por no tener el valor que se les supone.

Cada uno lo somatiza de modo distinto. Unos empiezan por llevarse los problemas y diagnósticos a casa, las lágrimas que arrastra cada expediente clínico, la obsesión por buscar salidas y repetir pruebas, pasan horas cotejando informaciones con otros colegas antes de rendirse o, en el caso de los voluntarios, metabolizan los propios miedos de cada enfermo al que acompañan. Otros, sencillamente, se sienten incapaces de mantener la suficiente serenidad como para transmitir a sus pacientes ánimo para soportar dolores y confianza para disminuir el miedo. En uno y otro caso existe un control inadecuado del vínculo con el enfermo, por exceso (sobreimplicación) o por defecto (evitación). Es entonces cuando aparece el llamado síndrome del burnout. Lo que se podría traducir por estar quemado.

Como síndrome clínico fue descrito por primera vez en 1974, por el psiquiatra Herbert Freudemberg . Trabajando en una clínica para toxicómanos en Nueva York observó que la mayoría de voluntarios sufría, al cabo de un año de estar allí, una gradual pérdida de energía hasta llegar al agotamiento, además de síntomas de depresión y ansiedad. Al mismo tiempo, Cristina Maslach, psicóloga social, denominó a estos síntomas “sobrecarga emocional”.

“Es difícil que confiesen su ‘burnout’, lo consideran un fracaso profesional”

No pueden conciliar el sueño, dejan de comer, se muestran irascibles. Cansados. Oxidados. Sin alicientes. Los primeros síntomas suelen aparecer de forma insidiosa, van y vienen, se mantienen en letargo, vuelven. A menudo son los compañeros los primeros que lo notan. Los mismos afectados del burnout, al principio, tienden a negar su síndrome, pero se vuelven tipos defensivos y huidizos, evitan las tareas estresantes, procuran mostrarse cínicos y alejarse del equipo. En el caso de los voluntarios que atienden a enfermos oncológicos, quienes no lo resisten acaban incumpliendo con su compromiso. Abandonan a los pocos meses. Otros se resignan a ser cuidadores agotados.

Cada vez hay más casos. De eso, entre otras cosas, se habló en las Jornadas de Formación para Voluntariado con Enfermos de Cáncer, celebradas recientemente gracias a la AECC-Catalunya contra el Cáncer. Una de sus ponentes, la psicooncóloga Vanessa Cortí*, lamenta la nula formación que reciben los profesionales en cuanto al manejo de emociones, especialmente en oncología, unidad de alto riesgo del burnout: “Deben enfrentarse con la muerte de cada enfermo, algo que aun siendo destino natural de todo ser humano suele asociarse a sentimiento de fracaso”.

Trabajar con enfermos que se enfrentan a experiencias dolorosas, con pocas o nulas esperanzas, comunicar la situación a los familiares, lo propio de cuidados paliativos, genera tensión e impotencia. No es nada agradable tomar decisiones en esa situación. Una labor esencial pero de la que no se suele hablar.

Quienes han pasado por ello dicen que el burnout se manifiesta bajo muchos disfraces: baja autoestima, inquietud, imposibilidad para concentrarse, a veces comportamientos paranoides o defensivos hacia pacientes o familia. Y físicamente: cefaleas, taquicardia, alteraciones gastrointestinales, musculares, óseas...

En clave humorística podrían describirse cuatro estadios progresivos de la patología:

“no sé qué tengo” (acompañado de dolores de espalda y cuello)
“todos van en mi contra” (ganas de desaparecer)
“me han dado la baja, estoy enfermo” (aparecen enfermedades psicosomaticas)
“me van a echar” (el estadio más grave, si se acompaña con ideas suicidas).

Para defenderse de todo eso, el afectado del burnout puede caer en conductas adictivas y/o evasivas, bebe más café, consume más alcohol, vuelve a fumar si es que lo había dejado o se droga cuando nunca lo hizo. Se calcula que en entre el 5% y el 10% de los casos el síndrome resulta irreversible y puede adquirir extrema virulencia. La única solución, entonces, es el abandono de la asistencia.

Resulta muy difícil que los médicos confiesen su burnout. “Porque lo viven como un fracaso profesional –explica Cortí* – y se pueden sentir mal vistos por el resto de compañeros o incluso tener miedo a perder su trabajo si se les evalúa. Para ellos, en su mayoría profesionales vocacionales, es una experiencia personal muy dura”. Algunos, como autodefensa, incluso acaban por mostrarse hostiles respecto a algunos pacientes y desarrollan el síndrome del paciente odioso (contra pacientes pesados, simuladores, agresivos o hipocondriacos).

¿Existe algún modo de detectar si uno sufre realmente burnout o, sencillamente, anda estresado como todos? “El estrés no surge del trato con las personas, sino del exceso de demandas que resolver. Y se sabe que no se trata de una depresión, porque el burnout sólo aparece en el ámbito laboral y la depresión también lo hace en otros ámbitos vitales”.

El cuestionario más utilizado para su detección es, desde 1986, la escala de Maslach, con una gran fiabilidad. Allí se estudia la respuesta de cada uno a frases como éstas: “me siento emocionalmente agotado en mi trabajo”, “me fatigo con sólo levantarme”, “creo que trato a algunos pacientes como objetos impersonales” o, lo que es peor, “realmente no me preocupa lo que ocurre a mis pacientes”. Un total de 22 consideraciones de ese estilo distribuidas en tres franjas: agotamiento emocional, falta de realización personal y despersonalización (una característica específica del burnout: el comportamiento frío y distante del profesional).

Hay factores que influyen. La edad (primeros años de carrera), el sexo (más mujeres), el estado civil (personas sin pareja estable), la antigüedad profesional (más de diez años en la misma empresa), los turnos (especialmente en enfermeras) o la sobrecarga laboral (visitas de menos de diez minutos por paciente) son variables indicativas. Pero nadie se atreve a determinar que sean definitivas. Contrariamente a lo que podría parecer, el salario figura al principio de la lista.

Actualmente, el burnout ya se considera una enfermedad profesional. También se le ha adjudicado otros nombres: síndrome de desgaste profesional, enfermedad de Tomás (en Europa) o síndrome de la quemazón. Sea como sea, su terapia acaba siempre en despachos de psicólogos y psiquiatras. Se aboga por el asesoramiento a profesionales en los propios hospitales y la articulación de un marco que posibilite que cada cinco o siete años se pueda librar al profesional durante unos meses. Se consideran oficios de riesgo, además de la medicina, aquellos que se manejan con material sensible, como emociones o dolor, ya sean profesores, bomberos, asistentes sociales, periodistas o funcionarios de prisiones.

Se quejan los médicos de que el escaso tiempo de dedicación al paciente aumenta la posibilidad de un error de diagnóstico o tratamiento. En las webs especializadas los afectados coinciden en frases similares: “creen que tenemos la salvación en nuestras manos”, “antes éramos gestores del sistema, ahora secretarios”, “trabajas a destajo, lo que te echen, en cadena”, “nos hicieron burócratas”...

Todos utilizan los mismos trucos para aminorar los efectos del burnout: buscan el equilibrio horario entre trabajo/pacientes y ocio/esfera privada, explican a los compañeros los casos que más les preocupan, verbalizan sus fantasmas, limitan al máximo la agenda de trabajo y se coordinan entre especialistas.

Y todos intentan no implicarse excesivamente en las historias clínicas, mantener una distancia profesional. “¿Pero cómo haces eso –se preguntan– cuando el paciente te tiene como única referencia, como esperanza, como intermediario entre su dolor y el final?”

* Vanessa Cortí, psicooncóloga, trabaja sobre el ‘burnout’ en la sanidad desde la sede barcelonesa de la Asociación Española Contra el Cáncer- -Catalunya contra el Cáncer

per Núria Escur

La Vanguardia, octubre de 2006

Text proporcionat per Angèlica Giralt durant el curs: “Com abordar situacions davant la mort i gestionar la implicació emocional en la tasca del voluntari d’hospital ”

Algunes espurnes de llum del curset: “Com abordar situacions davant la mort i gestionar la implicació emocional en la tasca del voluntari d’hospital ”

2011-01-25T04:22:00.000-08:00

“Voluntari és qui sembra una llavor d’esperança en el cor de la persona atesa”

_ Miquel Estradé, monjo de Montserrat

“L’intel•lecte busca, però qui troba és el cor”

_ George Sand (Aurore Dufin, 1804-1876), novel•lista francesa

“El procés d’escolta pot ser efectiu quan on som capaços de captar que la persona només espera comprensió”

_ Alba Payàs, psicoterapeuta experta en dol

“Només hi ha dues maneres de viure la vida. La primera és viure-la com si els miracles no existissin. La segona, és viure-la com si tot fos miraculós”

_ Albert Einstein

“Occident viu d’esquenes a la mort. La mort es viu com un FRACÀS”

“Sogyal Rimpoché (1997) recomana parlar de la mort als nens amb delicadesa, evitant fer-los creure que és estranya o terrorífica.”

(No hi ha directius educatives sobre la mort)

Curs impartit per: Angèlica Giralt i Taberner
Psicoterapeuta especialista en dol i pèrdua

Curs d'iniciació al voluntariat

2011-01-24T01:33:00.000-08:00

La Federació Catalana del Voluntariat Social organitza un curs d’iniciació al Voluntariat seguint el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya*.

Dies: 31 de gener 2 i 3 de febrer de 2011

Lloc: FCVS C/ Rutlla 20-22 – GIRONA

L’escola de formació de la FCVS compta amb el suport i reconeixement del Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya de la Subdirecció general de Cooperació Social i Voluntariat.

Per inscripcions podeu escriure posar-vos en contacte amb els responsables del nostre voluntariat.

(* Els cursos reconeguts dins del PFV donen dret a l’obtenció d’un diploma reconegut per la Generalitat de Catalunya.)

Recull de la Conferència: “Copagament sanitari. Anàlisis i discussió ”

2011-01-23T01:13:00.000-08:00

Dimecres 19 de gener de 2011

Ponent: Dr. Pascual Solanas Saura. Metge de família, tresorer de la SEMFyC

Davant l’insistent debat sobre la necessitat o no de l’aplicació del copagament en l’utilització dels serveis sanitaris públics vam considerar adient que un professional del tema ens exposés els seus arguments. El Dr. Pascual Solanas és metge de família i tresorer de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFyC), entitat a qui se li va encarregar un estudi sobre els resultats de l’aplicació del copagament en altres països. Les conclusions, com veureu, són ben clares: no val la pena ni és gens aclaridor el fet que fer participar als usuaris del pagament de la sanitat pública serveixi per a millorar-ne el seu finançament.

El Dr. Solanas va començar la seva exposició justificant el per què de l’estudi i definint el copagament com la participació directa del pacient en part del cost dels serveis sanitaris en el moment de fer-los servir, un sistema que es planteja com una alternativa de finançament i de racionalització de la despesa i que persegueix doncs, recaptar fons i ser dissuasori respecte al consum abusiu o innecessari.

Aquest sistema ja s’aplica a nombrosos països europeus, especialment en aquells que es basen en contribucions ala Seguretat Social, que no als que la Sanitat es finança amb impostos. A Espanya, en canvi, només existeix sobre determinats fàrmacs.

En el cas de voler plantejar un copagament, cal que aquest tingui en compte:

• El cost del copagament ha de garantir l’equitat, i per tant, ha de valorar la renda dels ciutadans

• No ha de perjudicar les activitats d’autocura o preventives

El Dr. Solanas va exposar la seva

oposició al sistema de copagament

Dels estudis realitzats sobre l’aplicació en diferents països europeus, les conclusions de la SEMFyC són aquestes:

Bèlgica: el copagament disminueix l’ús dels serveis sanitaris d’atenció primària, però amb una eficiència mínima.

Suècia: Excloure nens i adolescents del copagament va fer augmentar la freqüentació a les consultes. A la vegada, la disminució del preu del copagament a l’atenció primària va fer augmentar un1% les visites i va disminuir un 9% a les consultes externes dels hospitals públics.

Països Baixos: El copagament no va modificar l’ús.

França: copagament del 10% només modificà l’assistència als domicilis (més cars).

Finlàndia: Va disminuir les visites a traumatologia pediàtrica entre un 18 i 27%, tant per causa lleu o greu per igual.

Dinamarca: Va disminuir l’ús adequat i inadequat.

Irlanda: va disminuir les urgències, però també les visites d’Atenció Primària i va empitjorar supervivència en pacients d’alt risc.

Portugal: l’efecte es va esvair a l’any.

Dinamarca: la gent gran es va vacunar menys de la grip.

Alemanya: no s’ha reduït les visites, ni en grups vulnerables.

Els exemples d’altres països no serveixen
per a convèncer ningú

En resum, els estudis disponibles suggereixen que no s’ha demostrat cap capacitat per contenir la despesa sanitària global, especialment a llarg termini, i mostren que les despeses d’administració redueixen o eliminen la capacitat recaptadora.

També s’alerta que el copagament recau més sobre els més utilitzadors: vells i dones. Per exemple, a França un 15% de la població deia haver evitat l’ús d’atenció sanitària pel copagament, i a Bèlgica un 19% dels que es consideraven pobres havien evitat algun servei, front al 3% dels que no es consideraven pobres.

D’entre les opinions dels economistes consultats per a fer l’estudi destaquen:

Dificultat de comparar sistemes sanitaris, fins i tot de definir els límits de l’atenció primària.
Hi ha indicis de pocs beneficis (disminució ús, que no es manté) i també de possibles perjudicis sobre la salut i l’equitat de l’atenció.
Si s’hagués de posar, controlar com un experiment científic.
El copagament no té capacitat per a contenir la despesa sanitària global.
Haurien d’estar exemptes les prestacions sanitàries preventives o útils socialment (vacunes), així com els cribratges poblacionals cost-efectius.
Els copagaments, si han de ser flexibles (per l’equitat) es compliquen i eliminen el possible estalvi.
En cap cas, el metge ha de fer de jutge sobre l’adequació o no d’aquella assistència.
La lluita contra el frau fiscal pot aconseguir finançament per la Sanitat.

Com a conclusió, la SEMFyC està en desacord amb l’aplicació de copagaments als serveis sanitaris, donat que no hi ha proves concloents dels seus beneficis, però sí hi ha evidència dels seus efectes perjudicials per a la salut i l’equitat de la població.

Segons aquest grup hi ha altres mesures -preferibles al copagament- que poden ajudar a la sostenibilitat del sistema sanitari:

o Incentivació adient dels professionals

o Compartir riscos

o Empoderament

o Impostos indirectes sobre tòxics

o Reavaluació de les polítiques de cobertura de fàrmacs

o Establir una cartera de serveis i eliminar els serveis inefectius o amb un cost-efectivitat inacceptable

Seguidament es va passar al torn de preguntes, que va derivar cap a un interessant debat sobre la racionalització de serveis públics i els avantatges i inconvenients de les mútues privades enfront la cartera de serveis de la sanitat pública.

Girona, gener 2011

Automedicació: quan sí, i quan no.

2011-01-14T08:16:00.000-08:00

Conferència a càrrec de:

Dra. Dolors Capellà

Farmacòloga i professora de farmacologia de la Facultat de Medicina de la UdG

Dia: Dimecres 9 de febrer de 2011

Hora: 21h

Lloc: Sala d’actes de l’ Hospital Trueta

Sessió oberta a tothom

Suport als malalts

2011-01-07T09:45:00.000-08:00

El malalt que accepta la seva malaltia i hi lluita positivament, madura humanament. El malalt esdevé un bon comunicador perquè ens parla de realitats humanes des d’un altre angle vital.

Els seus raonaments no són ficticis, són realistes i ens dóna a entendre que vivim en un món ple d’aparences. Ens ajuda a comprendre l’ésser humà en totes les seves febleses i limitacions, però també amb tots els recursos que té la superació.

Però per superar i acceptar aquests obstacles, el malalt necessita suport. Primer, de la família que és insubstituïble, però en cas de faltar aquesta, hi són els voluntaris que es converteixen en el suport dels malalts que estan sols.

Per això el motiu d’aquesta carta voldria ser animar totes aquelles persones que tinguin una mica de temps a fer aquest servei, perquè ells ens necessiten, però nosaltres sempre hi sortirem guanyant, ja que els malalts, sense adonar-se’n, ajuden a descobrir la importància de les coses senzilles, quotidianes i el gran do de la vida.

Dolors Vilà Planas

Font: El punt

27 de novembre del 2010

Conferència: Copagament sanitari: anàlisis i discussió

2011-01-03T08:04:00.000-08:00

Conferència a càrrec de:

Pascual Solanas Saura
Metge de Família
Tresorer de la SEMFY

Dia: Dimecres 19 de gener de 2011
Hora: 21 hs
Lloc: sala d’actes de l’Hospital

Sessió oberta a Tothom

2011: Feliç any del voluntariat!

2010-12-30T08:51:00.000-08:00

El 2011 serà l’Any Europeu del Voluntariat i es presenta ple d’activitats, congressos i projectes socials que val la pena aprofitar. L’objectiu és reconèixer la feina de totes les persones voluntàries i impulsar el voluntariat. Al 2011: Fes-te voluntari, marca la diferència!

El sector social i les entitats escalfen motors de cara a l’any que ve des de fa setmanes, ara ja només falta donar el tret de sortida del que serà l’Any Europeu del Voluntariat, un any per promoure el voluntariat i fomentar la participació cívica, impulsar les organitzacions de voluntariat, reconèixer els voluntaris i augmentar la consciència del valor i la importància del voluntariat.

El lema de l’any europeu és “ Fes-te voluntari, marca la diferència! ”. Una diferència que ja marquen més de 100 milions d’europeus i més de 600.000 catalans que estan compromesos amb activitats de voluntariat i experiències solidàries per millorar la societat.

MARKETPLACE 11/11/11

La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) realitzarà diverses accions de sensibilització sobre el voluntariat. Una d’elles serà el MarketPlace, la principal activitat de ressò a nivell europeu. Es tracta d’una iniciativa originària d’Holanda que consisteix en una compra-venda de proejctes solidaris entre organitzacions socials, empreses, mitjans de comunicació, agents educatius i administracions públiques. L'altre objectiu del MarketPlace és afavorir el Networking, o xarxa de contactes per iniciar projectes en un futur. El Marketplace es farà a Barcelona el dia 11/11/11 i serà el primer Markat Place de Catalunya. Les entitats federades i les empreses que ho desitgin ja poden començar a presentar projectes per tal de participar-hi. Persones de contacte: Eva Lleonart i Laura Codina (internacional@federacio.net)

II CONGRÉS EUROPEU DEL VOLUNTARIAT

El Departament de Governació i Administracions Públiques organitza de cara a l’octubre del 2011, el II Congrés Europeu del Voluntariat, amb l’objectiu de construir un espai per al diàleg i l’explicació d’experiències i bones pràctiques del sector associatiu i de voluntariat tant per a la promoció, el reconeixement, la formació de les persones voluntàries com per a la millora en la captació i fidelització d’aquestes persones en les entitats on es desenvolupa el voluntariat.

III CONGRÉS DEL TERCER SECTOR SOCIAL

La Taula del Tercer Sector, que agrupa 29 federacions d’entitats –entre elles la FCVS- convoca el III Congrés del Tercer Sector amb l’objectiu d’agrupar les 7.500 entitats socials de Catalunya per enfortir la identitat, valors i capacitats del sector, i reclamar més i millors polítiques socials públiques. El congrés es farà els dies 24 i 25 de març al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Les inscripcions ja estan obertes.

2n CONGRÉS DE LES ASSOCIACIONS DE BARCELONA

Durant el 2011, Barcelona acull també un altre congrés, en aquest cas el 2n Congrés de les Associacions de Barcelona, organitzat pel Consell d’Associacions de Barcelona (CAB). El tret de sortida es va donar a finals d’octubre i s’allargarà fins el 30 d’abril, dia en què es farà la cloenda. Durant tots aquests mesos s’organitzaran debats als diferents barris de la ciutat entorn a tres grans eixos: el reconeixement de l’associacionisme, el finançament i l’ús de l’espai públic. A més, ja està en marxa el Congrés Virtual en què es pot debatre sobre els tres eixos de manera on-line a través de la web del 2n congrés.

Font: voluntaris.cat

Comunicació Nº 3

2010-12-27T01:25:00.000-08:00

          Comunicació No 3
    Curs 2010-2011
    Desembre 2010

Ens dirigim a tots vosaltres per mantenir-vos al dia de les activitats que giren al voltant del nostre Voluntariat, i volem començar agraint la bona acceptació que ha tingut la darrera comunicació que us vam fer arribar felicitant-vos aquestes festes nadalenques. El vostre escalf i la bona acollida ens esperonen a mantenir amb vosaltres una fluïda i constant comunicació. Estem convençuts que el que us anunciem serà del vostre interès.

Acta de l’assemblea de voluntaris

A l’interior d’aquestes pàgines trobareu l’acta de l’assemblea ordinària celebrada el 15 de desembre i en la que es van tractar els temes d’actualitat del Voluntariat.

Nova edició del curs de formació d’acompanyament a malalts terminals

Després de l’èxit de la primera edició organitzem una nova sessió del curs Com abordar situacions davant la mort i gestionar la implicació emocional en la tasca del voluntari d’hospital, dirigit per la psicòloga clínica Angèlica Giralt. Serà el divendres 21 de gener de 2011 de 18 a 22h a l’aula Domene de l’Hospital Dr. Josep Trueta. Places limitades. Preu: 10 euros. Podeu fer les inscripcions trucant a Francesc Solà al 669 961 972.

Xerrades de divulgació sanitària bàsica

Seguim amb el nostre propòsit d’apropar a tothom temes sanitaris d’interès general, ja sigui amb format conferència com amb cinefòrums, que hem estrenat aquest any. Les properes sessions, de les quals en rebreu més informació oportunament, són les següents:

Dimecres 19 de gener de 2011 a les 21h: El sistema de copagament sanitari, a càrrec del Dr. Pasqual Solanas, metge de família.

Dijous 18 de febrer de 2011 a les 21h: Els riscos de l’automedicació, a càrrec d’un farmacòleg.

El nostre bloc a Internet

Segueix creixent l’interès pel bloc del Voluntariat, al ritme que creixen també les interessants aportacions que s’hi fan constantment per part de reconeguts especialistes en diferents disciplines. L’ànima d’aquesta interessant eina, l’Olga, us en farà cinc cèntims a l’interior d’aquesta comunicació.

Us saludem afectuosament,

La Junta Directiva